Lletres i fotogrames

Fins al 2 d’octubre, al palau de la Virreina de la Rambla de Barcelona es pot visitar una interessant exposició sobre l’escriptora i cineasta francesa Marguerite Duras, nascuda a Indoxina en 1914 i morta a París en 1996. Una dona de biografia intensa, diguem-ne que amena o entretinguda, que no li va impedir de tirar endavant una fecunda producció artística, tant literària com cinematogràfica: 56 llibres entre novel·les, reculls periodístics i obres de teatre, 19 pel·lícules, 10 guions i uns quants programes de televisió.

Esdevinguda autora de culte, la seva trajectòria cívica i política l’havia situat també a l’aparador públic: membre activa de la resistència a l’ocupació nazi i del grup de la Rue Saint-Benoît, que es reunia al seu pis en aquell carrer i del qual formaven part Genet, Morin, Semprún o Mitterrand, afiliada al Partit Comunista, d’on seria expulsada per “nimfòmana, arrogant i de moral lleugera”, contrària a la guerra d’Algèria, implicada al Maig del 68, feminista...

L’exposició examina l’activitat en paral·lel d’una intel·lectual tan prolífica i compromesa en els àmbits de l’escriptura –que inicia en 1950 amb la publicació d’Un dic contra el Pacífic, visió personal del colonialisme que va viure de petita– i del denominat setè art, en aquest cas a partir de 1959, quan signa el guió d’Hiroshima mon amour, del director Alain Resnais, amb qui emprèn una fructífera col·laboració que un decenni més tard acabarà en sonada ruptura.

Alhora, moltes de les seves novel·les seran adaptades al cinema, no sempre de forma satisfactòria per a la narradora: l’episodi de disgust més manifest es produïa arran de la versió realitzada en 1992 per Jean-Jacques Annaud de L’amant, escandalosa història d’amor en un entorn exòtic apareguda en 1984 i que li suposaria un èxit comercial sense precedents, amb més de tres milions d’exemplars venuts arreu del món. Per tot això decideix dirigir ella mateixa les pròpies pel·lícules.

De caràcter experimental, sense gaires recursos tècnics ni financers i amb un ús freqüent de la veu en off, hi ressalten la potència de diàlegs i monòlegs. A les 9 sales en què es divideix l’espai expositiu, se’n projecten diversos fragments en pantalles grans o petites disposades davant de modernes cadires de fusta, així com els cartells i fotografies dels rodatges, a més d’alguns documentals i entrevistes televisives.

.