Raïms de versos

Després d’un parèntesi forçós de dos anys per culpa de la pandèmia, el 24 d’abril se celebrava al Castell del Remei una nova edició del certamen poètic Tast, en el marc de la lloable iniciativa de Tomàs Cusiné i Mireia González Antó per conjuminar l’estricta producció vinícola amb les connotacions cultural i turística d’una activitat que aspira a depassar la dimensió merament agrària, sobretot en un indret tan emblemàtic com aquella finca al cor de la plana urgellenca.

L’elegància i el nivell de l’acte, consistent a lligar versos i vins, plomes i ceps, rimes i vinyes, apadrinat un cop més per Josep Vallverdú i introduït pel professor i poeta Anton Not, va constituir un balsàmic contrapunt a la banalització comercial de la vigília, un Sant Jordi convertit definitivament en festa del llibre però no pas, o almenys no sempre ni de forma primordial, de la literatura.

La sessió va dividir-se en dues parts. Durant la primera, una dotzena d’autors recitaven els seus poemes escrits per a l’ocasió, prenent enguany com a temàtica inspiradora l’aigua, una aparent paradoxa tenint en compte el context i l’escenari.

Només aparent: el líquid incolor, inodor i insípid, en teoria als antípodes del suc fermentat del raïm, assoleix una importància transcendental en el funcionament i la mateixa essència d’una tan singular explotació agrícola i el paratge on se situa: els regadius que garanteixen la ufana dels camps, el canal d’Urgell impulsat per la mateixa família Girona propietària aleshores d’aquelles terres, la séquia que discorre per dins del recinte o el parell de basses que acull, endreçades fa poc, per no parlar del recuperat estany d’Ivars, allà a la vora. La segona part de l’exquisit esdeveniment literari va estar dedicada a la presentació en societat, a càrrec de Carme Vidal, del Tast 3, publicació de petit format, enquadernada amb tapes dures, que aplega els poemes corresponents a la tercera convocatòria, que es retrotreu a l’abril de 2019 a causa de la suspensió per força major comentada al principi, guarnida amb precioses il·lustracions de Josep Pulido, en aquest cas centrats en els arbres dels encontorns, en particular els que flanquegen l’anomenat passeig de les Senyoretes (qui estigui interessat a disposar-ne d’un exemplar, el trobarà a la nova botiga del celler, entremig d’ampolles que farà molt bé d’endur-se’n igualment alguna cap a casa).