Ruta Pla: dos pobles

Cap a l’Empordanet per seguir la Ruta Josep Pla –objectiu o pretext?–, un passeig literari dissenyat per la Fundació Josep Pla per tal de donar a conèixer indrets vinculats a la biografia i l’obra de l’escriptor, que s’indiquen in situ per mitjà de plaques de ceràmica i permeten informar-se’n a través d’una web. Les primeres de les esmentades rajoletes amb un dibuix apareixen collades en alguns racons de Palafrugell, com la casa natal de l’autor d’El quadern gris al carrer Nou, l’habitatge familiar a l’antic carrer del Sol o el carrer Estret que dona nom a una de les seves poques novel·les. Més interès tenen, potser no tant per al simple lector però sí que per al turista, les referències localitzades en dos pobles costaners pertanyents al mateix municipi, com són Calella o Tamariu, tan sovint visitats i descrits pel prolífic prosista.

L’itinerari per Calella té la sortida a Sa Perola, antic tenyidor de xarxes, puja al mirador dels Burricaires, passa pel Port Bo travessant per davall de les voltes, atapeïdes avui dia de taules de restaurants, i continua cap a la platja del Canadell. “Confesso que tinc una certa debilitat per Calella de Palafrugell”, confessa Pla a Aigua de mar. I ho argumenta: “És un dels llocs que tenen més gràcia de la nostra costa nord. És un poble prodigiosament bonic –sobretot vist des del mar”. Pel que fa al Canadell, el veu com un reng de casetes amb jardinet davanter clos per una reixa.

“Semblen un dibuix de criatura”, observa. I explica que l’estiueig en aquell barri litoral és –era– crepuscular, perquè sempre hi concorren les mateixes famílies, que ho saben tot de totes, motiu pel qual es produeix entre elles una certa promiscuïtat. A El meu país, l’home de la boina elogia Tamariu com a “modest paradís recuperable”. I a la Guia de la Costa Brava explica que el topònim prové dels arbustos denominats així mateix que creixen –o creixien– a les vores de la riera que desemboca a la cala.

Un cop allí, qui va deixar constància dels seus coneixements gastronòmics a El que hem menjat recomana degustar-hi un suquet de peix o bé el “berenar clàssic del país”, que no és altre que llonganissa casolana i anxoves amb una bona amanida de tomaca, enciam blanc, olives, ceba i pebrot. Val a dir que, hores d’ara, tampoc no estan gens malament els arrossos, el llobarro amb bolets o els calamars farcits de l’Hostalillo.