Una vida entre llibres

La medalla al treball President Macià va ser instaurada en 1938 per l’aleshores conseller Joan Comorera, comunista i catalanista cerverí, en memòria del restaurador de la Generalitat republicana. Represa la seva concessió en 1982, distingeix cada any les persones que amb el seu esforç, constància, esperit d’iniciativa i exemple contribueixen a consolidar l’activitat econòmica del país.

El reconeixement públic, al més alt nivell, d’una trajectòria professional. El passat 28 d’abril li era atorgada a l’editor Lluís Pagès, en el decurs d’un acte emotiu al Palau de la Generalitat, de mans del president Pere Aragonès i de l’actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent.

En la mateixa sessió solemne rebien també el guardó honorífic dues dones ponentines, l’una de l’àmbit del comerç, Rosa Eritja, i l’altra del sindicalisme, Isabel Pallarès, amb caràcter pòstum. Pel que fa a la placa Macià, destinada a entitats, dins la categoria de responsabilitat social d’empreses, en aquesta ocasió anava a parar a la Fundació Casa Dalmases, justament de Cervera.

Centrant-nos, per la temàtica pròpia d’aquest espai, en la figura de Lluís Pagès, no crec que ningú pugui qüestionar la idoneïtat del referit homenatge institucional a un home que ha fet tant per la literatura a casa nostra, facilitant el suport material –de principi i sempre en paper, els darrers temps també a través de la digitalització- per tal que hagin pogut veure la llum moltíssimes obres que d’altra manera potser haurien restat inèdites. Les xifres són concloents: en poc més de tres dècades, des de la seva fundació en 1989 i fins a data d’avui, 3.229 títols en català i aranès a Pagès Editors, 1.043 en castellà a Milenio, corresponents a unes setanta col·leccions i sèries, que han donat lloc a un incomptable nombre total d’exemplars.

L’editorial més important de tot Catalunya, fora de Barcelona. Perifèrica però gens menor.

Comptant la distribuïdora pròpia Nus de Llibres, una trentena d’empleats en plantilla. Autodidacte i pencaire, sense gaires coneixements previs en el negoci però amb una extraordinària capacitat intuïtiva i enorme sentit comú, aquell jove nascut en 1942 a Gironella s’estrenava cap al 1970 com a linotipista i impressor, creant Gràfiques Bobalà, que també feia segells de cautxú. Des d’aleshores, tota una vida entre llibres i per als llibres. Felicitats de cor!