El text i el context

A part d’anar-hi a visitar el celler, fer un tomb pels encontorns, adquirir ampolles de vi a la nova botiga o bé dinar al reformat restaurant, al Castell del Remei val la pena arribar-s’hi per veure, fins a finals d’agost, l’exposició Escriptors, amics, una galeria de retrats d’autors catalans, dos terços dels quals ponentins, del fotògraf Antònio Galeote, que ocupa les dues llargues parets laterals de la sala Lucilla Atila.

Galeote és un artista de la càmera que acostuma a treballar pel seu compte, això que ara anomenen un “free lance”, tot i que ha publicat reportatges als periòdics. També és responsable de portades de llibres, ha tingut encàrrecs puntuals de l’editorial Proa i ha col·laborat en alguna exposició organitzada per l’Institut de les Lletres Catalanes. Aquesta, d’exposició, ha estat circulant ja per diverses entitats culturals, perquè es tracta d’una mostra que bé podríem qualificar com a viva, realitzada al llarg del temps, per acumulació, de manera que no són poques les fotos reunides que es remunten uns quants anys i fins i tot decennis enrere (retrobar l’aspecte més juvenil dels fotografiats produeix sorpreses divertides però de vegades incòmodes, sobretot quan és un mateix que s’hi veu). L’interès del retratista per la literatura i pels literats ve de fa ja bastant, tal com demostren les dates d’algunes de les peces exhibides. De fet, arrenca amb una dedicació professional a la docència.

El reconeixement d’amistat envers persones amb qui amb prou feines ha compartit l’estona necessària per obtenir-ne una instantània s’explica per la coneixença i freqüentació dels seus escrits. A partir d’aquí, l’home ha tingut la paciència d’escollir una faceta o característica de cadascun dels seleccionats per tal d’imaginar el possible context de l’enquadrament. I l’encert de complementar les imatges emmarcades, la majoria en blanc i negre, amb la reproducció al marge d’un text aclaridor o il·lustratiu, extret d’algun volum del diguem-ne immortalitzat. Un terme per desgràcia exacte, literal, en el supòsit de noms propis que ja no són físicament entre nosaltres, si de cas només la seva obra: Maria-Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Maria-Antònia Oliver, Joan Margarit, Joan Agut, Baltasar Porcel, Robert Saladrigas, Isidor Cònsul, Miquel Porter, Jordi Sarsanedas. En aquests supòsits concrets, oportú recordatori i merescut homenatge.