D'Amèrica a Europa

Color local és un petit volum de 150 pàgines, editat fa poc per Elba en castellà, que recull diverses cròniques de Truman Capote sobre les seves estades en alguns indrets on va establir la residència temporal, de principi als EUA, més tard fora ja del seu país natal. Una lectura amena, refrescant i apropiada en temps de vacances.

L’escriptor nascut en 1924 a Nova Orleans comença el periple per aquesta ciutat de carrers que “encierran largos y desolados paisajes”. Estant buits, observa, posseeixen l’atmosfera d’un quadre de De Chirico. Tot seguit parla de Nova York, on coincideix dos cops en una setmana amb l’actriu Greta Garbo, ja retirada, el primer asseguda al seu costat al teatre, el segon en una botiga d’antiguitats. L’ha sorprès veure-la tan menuda i “pintarrajeada”, però reconeix que continua sent la dona més bella del món. Pel que fa al barri de Brooklyn, sosté que juntament amb el de Beacon Hill a Boston i la ciutat de Charleston són els únics llocs capaços d’evocar el passat amb eficiència. Quant a Hollywood, i Califòrnia en general, les qualifica de “preestreno del Cielo”.

A Haití sospita un ignot significat polític o sexual en el fet que als nadius els agradi tant tocar el clàxon. De Tànger n’explica que era en aquella època la ciutat internacional per excel·lència i la destinació idònia per fugir de la policia o de qualsevol altra cosa que t’estigués perseguint. N’elogia les platges i l’activa vida nocturna, comprensible després de les llargues migdiades dels veïns.Arribat a Europa, segons ell l’escenari on succeeixen les llegendes, emprèn un viatge amb autobús des de Venècia a Sirmione (a la foto), un poblet fortificat a la riba del Garda, que considera el més blau, trist, silenciós i bonic dels llacs italians.

El capítol dedicat a Espanya consisteix en la narració d’un trajecte per ferrocarril de Granada a Algesires. El tren era vell, la majoria dels vidres de les finestretes havien desaparegut. En les successives estacions, colles de dones descalces i nens mig despullats corrien per les andanes oferint càntirs d’aigua, cistelles de sucoses figues negres i safates plenes de rosquilles que descriu així: “Curiosas pastas espolvoreadas con azúcar en forma de dónut que parecían hechas para ser comidas por niñas vestidas de primera comunión”. Diu que el comboi anava tan lent que entraven i sortien papallones dels vagons.