Port dels dofins

Al recull Color local, Truman Capote rememora la seva primera residència temporal a Itàlia, en 1948, acompanyat per qui tindria com a parella durant 35 anys, el també escriptor Jack Dunphy. Els dos joves (Truman acabava de fer-ne 24) escullen l’illa d’Ischia, al golf de Nàpols, amb un paisatge aspre i rocós que li recorda les costes gregues o del nord d’Àfrica.

Hi abunden, segons descripció sumària de l’autor, tarongers, llimoners i, als vessants dels turons, unes vinyes verdes i platejades que produeixen el celebrat vi Lacryma Christi. Els pagesos que conreen aquells secans són bruns i ferms com figures d’argila i els seus ulls reflecteixen l’horitzó, igual que els dels mariners, perquè la mar és per a ells una presència constant, de vegades tan avall que les roques del fons semblen dinosaures dorments.

Al perímetre illenc no és difícil de trobar-hi –no ho era, a l’època, segur que avui dia ha canviat– alguna platja deserta. A la del poble de Forio, on s’havien establert, hi ensopegaven sovint amb la vídua i els tres fills de Mussolini, que hi vivien mig exiliats.

La senyora era bastant inexpressiva, tot i que una vegada la van veure somriure, quan el lloro d’un venedor ambulant va treure amb el bec d’un pot de vidre un paperet que li predeia el futur.

A Forio hi havien arribat amb cotxe de cavalls. Tenien llogades dues habitacions a la millor pensió del poble, per bé que no disposava d’aigua corrent. El menjar era bo, potser una mica massa abundant: cinc plats tant a dinar com a sopar.

Per tan sols cent euros al mes cadascú, tot inclòs. Cinc anys més tard, la primavera de 1953, s’instal·laven a Portofino, el vilatge actualment d’uns 500 veïns al litoral de la Ligúria.

El topònim deriva del llatí Portus Delphini, com en deien els romans. En aquesta ocasió, s’hi desplaçaven conduint un Renault vermell i s’hi estarien fins a finals d’octubre, en un apartament amb gran terrassa sobre el restaurant Dolfino, just davant de l’aigua i que encara existeix (car i amb no gaires bones valoracions a internet).

La idea de Capote era aprofitar aquells mesos per escriure el guió del musical House of flowers i alguns contes, però va estar massa distret per causa de les visites d’amics literats o actors com Noel Coward, John Gielgud, Tennesse Williams, Rex Harrison o Cecil Beaton.