La carta del no
“Vergonya”, “Indignació” o “Així ens va’’. Són algunes de les reaccions que he sentit els darrers dies arran de la condemna de 4 anys i mig de presó a Dani Alves per agressió sexual. I si bé és cert que la majoria van en aquesta línia, també he estat testimoni d’expressions tipus “Si no vols pols, no vagis a l’era”. La visió clàssica no té més, tots la coneixem. Se li ha dedicat uns quants hits els últims anys, com el de Nebulossa, potser un xic massa explícit si voleu, però precisament per això no ha deixat ningú indiferent. La reflexió que voldria posar sobre la taula és la que fan, amb la boca petita, algunes dones, tot sigui dit, mares d’adolescents. Ho fan amb molta cautela i mesurant molt bé cada paraula per evitar malentesos, però acaben encenent els debats igualment. Trencaré una llança a favor seu, però deixeu-me aclarir, d’entrada, que és la condició de mare el que enfoca el seu raonament.
L’abusador és el problema i únic culpable, en cap cas la víctima. Absolutament d’acord. En un tauler de joc ideal les dones hauríem de poder-nos expressar, jugar i deixar-nos fluir lliurement, fins allà on ens sentim còmodes o ens vingui de gust, amb el respecte com a regla bàsica i el comodí del NO sota la màniga. Però mentre això no sigui així –Alves ens ho ha tornat a deixar clar– no és estrany que moltes mares vulguin fer una crida a la prudència i a la responsabilitat. Dirigida a les seves filles adolescents. Per protegir-les, és clar. Jo a les meves els diria que escoltin sempre la seva intuïció i davant de qualsevol indici de sospita, el fre. Que d’oportunitats per jugar i experimentar no els faltarà, i que una mala experiència pot condicionar, de per vida, les seves relacions sexuals i afectives.
Dit això, la sentència és una vergonya, cert. Tot i que no ens hauria d’estranyar amb un Codi Penal que castiga els delictes sexuals amb penes de presó de 4 fins a 12 anys. És condemnatòria, però, i exemplificadora en el sentit que considera clau que la víctima no consentís els fets. Estaven en un entorn privat i sense testimonis. El que ha fet prevaldre el tribunal és el relat de la noia, deixant ben clar que el consentiment pot ser revocat en qualsevol moment de la partida. I això, al tauler de joc real, és el que pot marcar un abans i un després.
