Mares i poder
Aquesta setmana parlava amb una altra mare que em deia que s’ha tornat més feminista passats els 40 per responsabilitat social. Per empatia, em deia, i per solidaritat amb totes aquelles dones que encara pateixen desigualtats, tant en l’àmbit professional com familiar. I el cert és que només cal parar una orella a les converses del parc per adonar-se que encara queda molta feina per fer en matèria d’igualtat. A l’hora de criar els fills, per exemple, la càrrega mental, en la majoria de casos, continua sent nostra (exceptuant, imagino, els pares separats). I pesa, pesa moltíssim, però fins que no es verbalitza fa la sensació que passa desapercebuda. Tant per l’entorn com per qui la pateix. És una feinada! Començant per la marca dels bolquers, la pediatra, el tipus de xumet, que si alimentació clàssica o Baby Led Weaning, després escollir l’escola bressol, posar el nom a tot arreu, les tutories amb els mestres, el calendari d’excursions, extraescolars, organitzar les festes d’aniversari, reunions de l’AFA, les disfresses, els grups de WhatsApp, escollir la roba i programar les rentadores necessàries, preveure el canvi de número de sabates, els canvis d’armari, la festa de pijames, els menús per sopar, escollir les joguines apropiades i repartir-les entre els avis quan arriba Nadal, el carnet de la biblioteca, pensar manualitats pels dies que plou, etc.En general, les mares dediquem més temps a la gestió i a la cura dels fills, però també a les persones dependents i a les tasques de la llar. I aquesta desigualtat en la corresponsabilitat i en els usos del temps és el que acostuma a frenar carreres professionals, a accedir a direccions o a determinats càrrecs públics des d’on ben bé es remenen les cireres. És un peix que es mossega la cua. Per tant, si el que reclamem són canvis profunds, hem de seguir guanyant parcel·les de temps i de poder.Dit això, tinc certs dubtes pel que fa a les causes d’aquesta desigualtat enquistada. Sovint detecto que som nosaltres mateixes les que no cedim terreny a casa, bé perquè creiem o bé perquè ens han fet creure que som més eficients que el sexe contrari. I això, si m’ho permeteu, segurament també requereix una reflexió per part nostra. No crec que sigui una qüestió de capacitats, sinó més aviat de prioritats. Convé un canvi de mentalitat.
