Bany d’autoestima

Ho reconec. M’agrada presumir del meu poble i n’estic orgullosa. Del poble, del paisatge florit i molt especialment del mas de Perenton, que és com li deien al meu pare. Entre la seva empenta i hospitalitat i el poder de convocatòria d’una servidora l’hem convertit en un atractiu per a gent vinguda de Lleida, Gandesa, les Borges Blanques, Solivella, Barcelona, i fins i tot de Madrid, Sòria, Múrcia o Sevilla.Calçots, cargols, cassola de tros, qualsevol excusa és bona per reunir a Maials gent d’aquí i d’allà que vulgui gaudir de l’entorn, aprendre una mica l’ofici de pagès i ja de passada entrar a la cooperativa a comprar el nostre oli. El meu pare gaudia moltíssim ensenyant-los la terra, la singularitat de cada arbre, els estris, el seu modus vivendi, vaja. Malauradament, però, pel gruix de la població va ser necessària una pandèmia mundial per posar en valor la terra i promoure un canvi en el discurs social. El confinament va marcar un abans i un després, però sobretot el que ha esdevingut clau són els esforços i les iniciatives que cada vegada més sorgeixen del mateix territori per posar en valor la cultura, el patrimoni o la seva gastronomia: passejades, vermuts, concerts amb segell Cruïlla, tot plegat coincidint amb la floració de rengleres infinites d’ametllers i arbres fruiters. Una imatge idíl·lica per a molts que, d’altra banda, poc té a veure amb la percepció de la pròpia gent que hi viu. El tracte mediàtic i la imatge que hi ha hagut històricament de la comarca sumat a la monotonia i a la duresa de l’ofici ha fet que els pagesos del Segrià no només no estiguin orgullosos de la feina que fan i del paratge que els envolta, sinó que se sentin menystinguts. Per a ells, és sinònim de feina, d’esforç i de maldecaps. Estan més que acostumats a veure com els camps es tenyeixen de color un cop l’any. El que els ha vingut de nou, i encara observen amb incredulitat, són els grups de turistes passejant pels seus bancals, fent-se fotos i interessant-se per les construccions de pedra. Forasters que, al seu torn, els regalen un altre bany. D’autoestima, en aquest cas. I és que la presència d’aquests visitants, més enllà de dinamitzar l’economia del territori, s’hauria d’interpretar també com un elogi al que tenen i a la feina tan digna i imprescindible que fan.