L’escola perfecta
La Montse sempre havia tingut clar que l’escola concertada que té a 20 minuts de casa era la millor opció. Això, fins que va ser mare i va anar veient les necessitats reals del seu fill. Llavors es va adonar que aquella proposta educativa no era la més bona per al Gael i va buscar alternatives que a priori no hauria barallat. Avui el Gael és feliç a l’escola pública del barri, en un entorn de proximitat, i amb uns pares orgullosos d’haver-hi apostat. La Laia buscava una escola petita, d’una sola línia, per allò de l’atenció personalitzada. Posar-la en primera opció era arriscat. Estava molt sol·licitada. Així que quan va veure el número de desempat es va sentir la més afortunada del món. Tenien la plaça assegurada! L’alegria, però, només els va durar els primers cursos. A segon, la nena ja va començar a mostrar símptomes que alguna cosa no anava bé. I abans que acabés tercer, van decidir canviar-la d’escola. Havia estat víctima d’un cas flagrant d’assetjament escolar que la direcció no va saber detectar, ni molt menys gestionar, ni tan sols admetre malgrat els informes de la psicòloga privada. Avui l’Eva és feliç en una escola amb un projecte educatiu que els pares havien relegat en cinquena posició a l’hora de triar. La Sofia, en canvi, va anar a parar a l’escola on l’atzar la va portar. Els seus pares ni se l’havien plantejat. Però superats els 30 dies de gràcia amb el cor encongit, ara resulta que n’estan encantats. L’Helena va acudir a totes les jornades de portes obertes que tenia a l’abast. Una desena. Llibreta i boli en mà, per després a casa passar els apunts a un excel perfectament planificat: servei de menjador, instal·lacions, grau de contaminació acústica, opcions de joc al pati, metodologia per aprendre matemàtiques, pla lector, hores d’anglès, deures, exposició a les pantalles, extraescolars, colònies, música. Impecable la taula comparativa. Un cop presa la decisió, dies d’incertesa i nits en blanc. Finalment els astres es van alinear i va entrar a l’escola que tan acuradament havia seleccionat. La satisfacció, però, es va esfumar al cap de 3 anys, quan un canvi sobtat de direcció va fer-ho trontollar tot. I sant tornem-hi. I com aquests, en tinc uns quants exemples més. Així que, les famílies que esteu esperant amb candeletes el 30 d’abril no us feu mala sang.
