Pel nom, si us plau

Mare, és important que la Martina es prengui la medicació cada 8 hores durant 8 dies. Mare, podràs acompanyar la Laia fins que l’anestèsia li faci efecte, però després hauràs d’esperar-la a l’habitació. La mare de la Júlia ens ha convidat a casa seva. Mare, avui la Clara no ha volgut menjar res en tot el dia, alguna cosa li deu rondar. Mare, quin número de sabata porta el nen ara mateix? Mare, penseu de portar un conte per llegir a classe. Mare, li puc donar un trosset de pa? La mare del Martí avui no ha vingut a recollir-lo. I així fins a l’infinit. A l’escola bressol, a la ludoteca, a la consulta del pediatre, a urgències, a la sabateria, al forn de pa de la cantonada.. la criatura ho acapara tot. És acabar de parir i automàticament el món s’oblida fins i tot que tens un nom. Perds el nom, i el nord, si no s’hi posa límits. La condició de mare passa a ser el teu principal tret d’identitat a ulls de l’entorn més proper llevat que t’esforcis per reivindicar-te en tots els sentits. Doncs ja em perdonareu, però ja és una etapa prou complicada en si mateixa, només falta que ens aboqueu a una crisi d’identitat. Perquè una cosa és que nosaltres decidim voluntàriament passar a un segon pla o abandonar-nos d’alguna manera per bolcar-nos en la criatura, però l’altra és que la societat ens menystingui indiscriminadament només pel fet d’haver parit.Som mares, sí, senyor. Però no oblideu que seguim sent dones, amb altres aspiracions vitals, inquietuds, gustos i aficions. Les mateixes o diferents que fa 9 mesos, això ja és cosa nostra, però hem de tenir dret a mantenir-les si és el que volem. Pel nostre benestar, però també pel bé de les criatures. Perquè no arribin fins al punt de creure que la nostra vida els pertany ni que hem d’estar sempre disponibles pels nostres fills com deixa palès l’escriptora ampostina Maria Climent a la seva obra A casa teníem un himne. Per tot plegat en som unes quantes, diria que cada vegada més, les que reivindiquem el nom propi. Així que des d’aquí la nostra crida a mestres, pediatres i altres famílies de l’escola: digueu-nos pel nostre nom, si us plau. Ah, i als avis i àvies, feu el favor de calibrar i repartir bé els petons i les abraçades quan us venim a visitar amb la canalla. Que seguim sent les vostres filles, coi!