Joves en color
En una sobretaula familiar m’explicaven que les polseres s’han posat de moda entre els adolescents. O més ben dit, s’han convertit en una mena de codi de comunicació entre dues persones joves (a priori, heterosexuals) que s’atreuen. Funciona com una llum verda. Si després d’embolicar-se una vegada, la noia li dona la seva polsera al noi, significa que està disposada a fer un pas més en aquella relació. Automàticament em sorgeixen unes quantes preguntes. Què passa si a un noi li ofereixen dues o més polseres a la vegada? O al revés, si una noia reparteix polseres a diferents pretendents? O si algú decideix rebutjar aquella polsera? Rebo respostes ambigües però em quedo amb els senyals positius d’aquesta moda: relacions afectives, consentiment, comunicació offline, romanticisme.. El que no tinc tan clar que sigui una simple moda és això d’embolicar-se amb persones d’ambdós sexes indistintament. Algunes famílies ho veuen amb molta preocupació perquè ho associen a canalla amb poca personalitat, que es deixen influir fàcilment per un determinat corrent per fer-se el guai. Altres, en canvi, ho interpreten com un alliberament real i necessari, un comportament propi d’una societat suposadament més oberta i tolerant que la que van compartir els nostres pares i mares. Sense oblidar que hi ha teories que asseguren que tots i totes, en certa manera, som bisexuals. Com els grecs i els romans, vaja, que tenien amants tan mascles com femelles. En qualsevol cas, si aquesta fluïdesa entre els nostres joves serveix per posar de manifest la diversitat sexual i estén la mà a familiars, amics o companys de vida que fins fa no gaire se n’havien d’amagar, benvinguda sigui! Penseu que els que ja tenim una edat i ens hem criat en àmbits rurals, tots tenim al cap alguna víctima del sexili. Era tan trist assistir al patiment, a l’angoixa que els provocava haver de suportar les reiterades mostres de rebuig i menyspreu per part de petits i grans.. Hi havia pares que fins i tot tenien prohibit als fills convidar determinats companys de classe a jugar a casa. Encara menys a dalt de les golfes o a baix al garatge. Avui, el canvi de mentalitat és evident envers les persones LGTBI, però el cost emocional i econòmic per superar aquell calvari va ser tan gran que alguns mai més hi han tornat, al poble.
