Oda a la terra
Meitat aliment, meitat medicina. Afavoreix l’absorció de minerals com el calci, el fòsfor, el ferro, el zinc i el magnesi. Té efectes protectors contra el càncer. Evita la formació d’úlceres. Millora el control de la pressió arterial. Prevé malalties degeneratives com l’Alzheimer. És el millor greix per a l’alimentació infantil, similar al de la llet materna. Facilita el trànsit intestinal. És un bon aliat per aconseguir una pell més hidratada i equilibrada. Em refereixo a un dels ingredients més preuats de la cultura mediterrània. Segur que molts de vosaltres ja l’haureu endevinat, però per als que dormen a la palla, estic parlant de l’oli d’oliva. El verge extra, naturalment. Els efectes beneficiosos per a la salut són nombrosos, ja ho veieu. I resulta que Espanya n’és el primer productor a nivell mundial. Però, sorprenentment, fins ara, no havia estat considerat un bé de primera necessitat. El Govern espanyol l’ha equiparat per primera vegada a productes com el pa, els ous, la llet, les fruites i verdures fresques o l’arròs. Amb caràcter permanent. Això vol dir que a partir de l’any vinent se li aplicarà el tipus d’IVA superreduït, del 4% en condicions normals. Dic a partir de l’any vinent perquè ara mateix d’IVA no en té. El govern l’ha suprimit, de manera temporal, en un intent desesperat de protegir i incentivar-ne el consum davant la crisi a què s’ha vist abocat el sector agrícola els últims dos anys. Tenint en compte que el preu del litre s’ha enfilat a fins als 9 euros de mitjana, estem parlant de 45 cèntims menys. Si és poc o molt, cadascú s’ho sap. Però més enllà d’aquesta rebaixa, el que també caldria valorar és que per fi se li reconegui la categoria de producte bàsic per l’alt valor nutricional que té. Que es distingeixi el suc dels nostres camps com un superaliment, indispensable. I que ens ho creguem! I en fem pedagogia, dins i fora de casa, amb els restauradors, dietistes i nutricionistes com a aliats. I és que cada vegada són més les veus que recomanen no limitar-ne el consum només a les amanides. Al contrari del que sempre s’havia dit, resulta que l’oli d’oliva també és l’opció més saludable per fregir. Missatges com aquest, doncs, juntament amb la llista que enumerava al principi, s’haurien de fer calar si el que realment es vol és fer costat als pagesos i vetllar per la salut i el benestar de tots els ciutadans.