Predicar amb l’exemple

Recordo com si fos ahir aquell dia d’estiu al poble que la Paula, amb 4 anys, li va deixar anar a la meva mare: “Padrina, he vist una ovella a les piscines! Una ovella, com pot ser? N’estàs segura, Paula? Sí, padrina, una ovella!” Efectivament, no era pas una ovella. La Paula el que volia dir era “abella”. Però en realitat tampoc era una abella el que havíem vist. Era una vespa. Ben groga i negra. Amb les seves ratlles. I el seu fibló. Com el de l’abella, però amb la diferència que el de la vespa és recte i molt afilat i el pot clavar i treure les vegades que vulgui, i el de l’abella, en canvi, és corbat i dentat i això fa que, un cop ha picat, s’estripi l’abdomen al retirar-lo i que perdi part de l’aparell digestiu i que això li causi la mort a l’instant. Una abella, doncs, només us picarà si l’ataqueu o sou una amenaça per al seu rusc. L’altra gran diferència entre aquests dos insectes tan temuts per les seves picades, és que l’alimentació de la vespa es basa sobretot en aranyes i altres insectes, i l’abella es nodreix de nèctar i pol·len, fa mel i té un paper importantíssim dins la cadena tròfica. De fet, el 35% dels conreus de tot el món tenen una vinculació directa amb les abelles. Malauradament, però, aquest animal es troba en perill d’extinció des del 2007. Per tot plegat, he decidit portar la Paula a Riner, al Solsonès. En concret a la Casa del Miracle, que des d’aquesta setmana acull l’espai Apiària, l’alberg de les abelles de Catalunya. Un autèntic museu dedicat a la mel, la cera, el pol·len i el pròpoli, i també als objectes relacionats amb l’apicultura com guants i caretes d’apicultor, bidons per guardar la mel o eines per recol·lectar-la. Però si hi ha una cosa que li pot fer especial il·lusió, és contemplar el rusc gegant que alberga. Un rusc de 650 cel·les de 20 cm en homenatge a una tradició apícola que ve de lluny. I és que a Riner, dècades enrere, cada masia solia tenir les seves arnes per a l’autoconsum de mel.No se m’acut un lloc millor perquè la Paula, que ja ha fet 10 anys, ampli els seus coneixements sobre el món de les abelles, per evitar confusions a la Martina, ara que està a punt de complir-ne 4 i, de pas, perquè una servidora descobreixi la cara més amable d’aquests insectes i els deixi de veure com una amenaça. Ja ho saben, s’ha de predicar amb l’exemple.