Alimentar la bèstia
Hamburguesa de coliflor, lasanya de llenties, bunyols de carbassó o croquetes de cigrons. Són alguns dels plats que actualment les criatures es troben a l’escola a l’hora de dinar. A tots els menjadors, per indicació del Departament d’Ensenyament i l’Agència de Salut Pública, que es dediquen a revisar les programacions de menús cada tres anys per promoure una alimentació saludable. Verdures i llegums han de ser la base, recomanen aquests entesos. Sense oblidar el peix i els ous, amb propostes com sèpia al forn amb espinacs, truita de mongetes seques o seitan guisat. La carn vermella, un dia a la setmana. Millor pollastre, gall d’indi o conill. O tofu a la planxa. L’arròs i la pasta convé que siguin integrals. I la fruita, per suposat, no hi pot faltar mai. La polèmica està servida. Mentre algunes famílies celebren aquest canvi d’hàbits, la resta posen el crit al cel. Ja sigui per desconeixement, per falta de costum o perquè ho interpreten com una imposició del corrent vegetarià. Però sigui com sigui, a uns i altres no ens queda més remei que confiar en el criteri dels experts i el més important, mirar de ser-ne còmplices, almenys, davant dels infants, per no alimentar la bèstia. Això, i més pedagogia per part de les direccions, consells comarcals i AFA. Perquè si us hi fixeu bé, els paràmetres semblen bastant raonables: Productes de proximitat i temporada; i si inclouen plats d’altres cultures és per facilitar l’aprenentatge de nous sabors, diuen, i en conseqüència, millorar l’acceptació de més aliments. Tot plegat per contribuir a l’anhelada i totpoderosa dieta rica i variada que poc té a veure amb els clàssics macarrons, les patates fregides i la carn arrebossada. El menú infantil per excel·lència a la majoria de restaurants, tot sigui dit, per l’elevada acceptació i per agilitzar el temps dedicat a l’àpat. Un maldecap menys per als pares, sí senyor. Sobretot quan vas en grup i el que vols és fer petar la xerrada en pau i en calma. Però com s’acostuma a dir a la canalla, amb el menjar no s’hi juga. Una cosa és un dinar puntual de diumenge i l’altra el dia a dia a l’escola i a casa: la llavor, el fonament, la gènesi. Ets el que sembres i ets el que menges. Hauria de ser un mantra.