Tornar, la millor opció
Em preguntaven, fa uns dies, si veia possible que els lleidatans que han anat a viure a Barcelona tornin a Lleida algun dia. Doncs mireu, jo crec que sí, i de fet ara que l’accés a l’habitatge s’està complicant i les distàncies en tren s’han escurçat, estic convençuda que més d’un tornaria ipso facto amb una bona oferta de feina sota el braç. De fet és una idea recurrent que sempre acaba sortint a les converses amb gent amb un peu a banda i banda de la Panadella. Ja siguin de l’àmbit científic, tecnològic, educatiu, sanitari, de la comunicació o de l’empresa privada. El sentiment generalitzat és que algun dia acabarem tornant ja sigui per motius professionals, quan ja tinguem els fills a la Universitat o un cop ja jubilats. I ara que em perdonin els barcelonins, però segurament un dels motius de tot plegat és que als lleidatans ens costa molt arribar a sentir la ciutat comtal com casa nostra. El sentiment de pertinença és, en general, bastant ínfim. Potser perquè allà la gent va més a la seva, per les distàncies llargues, diuen alguns, que van en detriment de la socialització. També pels efectes de la massificació i la gentrificació, però això ja mereixeria un capítol a banda. En qualsevol cas, el que sí que és cert és que quan et trobes algú de Ponent, se’ns il·lumina la cara. L’accent sempre ens delata per molt que alguns l’hagin anat perdent, de forma natural o deliberada, però millor que això ho deixem també per a un altre debat.També és cert que amb el pas dels anys, la percepció del propi origen va canviant. I si fa 20 anys deies Lleida amb la boca petita, pitjor encara si venies d’un poble, ara justament és tot el contrari. Com ens agrada presumir-ne! I no crec que sigui només per una qüestió de maduresa i reafirmació personal sinó perquè vist en perspectiva, tot es veu més lúcid. Des de la distància, els paisatges, els plats, les tradicions o els edificis prenen una altra dimensió i és llavors quan els acostumes a donar més valor. Dit això, deixo la pilota a la teulada de les administracions. Perquè s’espavilin a dotar la província de les infraestructures i equipaments necessaris per fer-la més efectiva i atractiva, mentre els agents econòmics locals treballen per promocionar les empreses lleidatanes, captar més inversió i generar nous llocs de treball.