Volem escoltar els mestres

Prou d’experimentar amb els nostres fills i filles podria ser ben bé el nom de la pròxima campanya promoguda per les famílies després de l’èxit de Adolescència lliure de mòbils o Els fills se’ns fregeixen per denunciar les altes temperatures a les aules. Un triomf, podríem dir, una i altra, pels resultats aconseguits en poc temps i que demostra la força que podem arribar a tenir les famílies quan ens organitzem des de l’absolut convenciment. Ens havien fet creure que el principal escull venia de dins, de les aules. De tota aquella colla de profes cremats, apoltronats, de cul amb la tecnologia i reacis a les noves metodologies i maneres d’avaluar que suposadament havien d’acabar amb tots els mals. I ves per on, ara resulta que el problema més gran no és el col·lectiu docent com a tal (en alguns casos també, és cert) sinó tot allò que se’ls exigeix a remolc de determinats models amb què sempre ens havíem emmirallat i que han demostrat tenir fissures. I esvorancs.Reduir els continguts acadèmics, tirar de pantalles, menys deures i obligacions, o treballar només per projectes ja s’ha vist que no és garantia d’èxit. Si més no, amb els recursos que hi destinem. A què esperem doncs a redreçar el rumb? Jo, si m’ho permeteu, començaria escoltant-los a ells precisament. Als mestres i a les mestres que no han perdut mai el nord ni la il·lusió malgrat haver de suportar girs de guió cada 4 anys. Els de la trinxera. Els que s’esforcen per actualitzar-se i es reinventen quan els fa falta. Els que se les enginyen totes per atendre la diversitat. Els que tracten les criatures amb el respecte i la cura que es mereixen. Tots plegats hi tenen molt a dir. Començant per Damià Bardera, autor del llibre Incompetències bàsiques. Ja us avanço que dibuixa un sistema educatiu dramàtic. Colpidor, desconcertant. Vull pensar que es tracta d’una caricatura exagerada per fer-se escoltar. Res és blanc o negre. Però sí que convindria incorporar al debat algunes de les reflexions que fa. També Gregorio Luri, mestre, pedagog i autor de Prohibit repetir. Escoltar aquestes veus i les de més enllà, però, no servirà de gran cosa si no va acompanyat d’un gran pacte d’estat a uns quants anys vista. Blindat. Però avaluable. Una aliança amb garanties, laborals i professionals, que els permeti recuperar el prestigi i l’autoritat necessària que no els hauríem d’haver retirat mai.