Dones, lideratge i món rural
La Mar té 26 anys, és enginyera agrònoma, a punt de doctorar-se en Agricultura de precisió i treballa les finques familiars amb el seu cosí, que és 10 anys més gran. S’entenen a la perfecció, diuen, i el respecte mutu és bàsic. Ell es dedica més a la part mecànica i ella s’encarrega de la tècnica, tot i que li agrada molt el tractor i l’agafa sempre que pot. En el cas de la Mar, la seva feina és a dedicació completa. Des que es lleva al matí fins que es posa al llit. Més de 12 hores al dia que ocupa amb paperassa i qüestions més burocràtiques, però també trepitjant els camps per prendre decisions com ara quin és el moment òptim per sembrar l’ordi i el blat, o escollir els productes fitosanitaris que faran servir per tractar els ametllers i les oliveres. El que més valora de la seva feina precisament és això: la llibertat i la capacitat per organitzar-se com a ella li convé. També el contacte amb la natura, per suposat, com sempre havia vist fer a casa, tant amb els avis materns com amb la família paterna. Des de ben petita baixava a plegar els ous, a veure com estaven els pollastres o a regar l’hort. Al món rural cada vegada hi ha més dones com ella. Dones que han mamat l’amor i el respecte per l’agricultura i la ramaderia i que s’han format per seguir i honrar la tradició familiar. Dones ben preparades, amb poder (cada cop més visibilitzat) i amb empenta suficients per revolucionar el sector, però resulta que perquè els valorin la feina, encara massa sovint s’han de justificar i demostrar que són tan capaces com els seus homòlegs masculins. I no només en són capaces, sinó que hi aporten un plus: “Conduïm les màquines amb més delicadesa i hauries de veure, companyes meves, amb quin carinyo tracten el bestiar”. Coneixement, experiència i sensibilitat són, per tant, els punts forts de tota aquesta nova fornada de dones rurals, que destaquen també pel seu compromís amb el conjunt del sector primari i la indústria alimentària, malgrat no se’ls doni la suficient veu des dels sindicats tradicionals. D’aquí una de les raons de ser de Revolta Pagesa, constituïts ja com a Gremi de la pagesia catalana. La Mar s’hi va implicar des de bon principi per falta de representació però sobretot pel descontentament generalitzat. Mai va pretendre arribar a ser-ne una cara visible. Si ara n’és la vicepresidenta és, precisament, perquè els seus companys l’han animat.
