Carta als Reis Mags
“Ja en tenim molts, mama, de puzles a casa”, em deia aquests dies la Martina (4 anys) mentre fèiem la carta als Reis Mags. Llavors què vols demanar-los més? Doncs això, pintacares i aquarel·les per pintar juntes. I jo vinga insistir-li amb més coses: i alguna cosa perquè puguis jugar amb les teves nines? O una motxilla nova per anar a l’escola? I una joguina perquè facis creacions de colors mentre anem en cotxe? Més plastilina perquè puguis fer gelats quan la mama fa el sopar? I un Lego gegant com els de la Paula? “Ah, i el faràs amb mi com fas amb la tata?” És clar que sí! “Doncs llavors sí. Vull un Lego també. Un castell molt gran!”. I és així, amb converses com aquesta, com t’adones que realment necessiten, desitgen o valoren els fills. El teu temps. Temps que no sempre podem donar-los. O bé perquè tenim altres obligacions. O altres prioritats. O falta d’energia. O les tres coses juntes. Però està clar que quan poden escollir, la plena dedicació dels pares és sempre el seu màxim anhel. Així doncs, el que els he demanat jo enguany a Ses Majestats és això: més temps per jugar, crear o anar al teatre amb les meves filles. Si cal que utilitzin la seva màgia per allargar una hora més el dia. O que ens enviïn algun patge reial per fer les 6 o 7 rentadores setmanals, anar a fer la compra i cuinar. Els sopars han de ser variats, lleugers i saludables, ja els ho deixat clar. Carxofes, pebrots o albergínia mínim un cop per setmana. Les amanides que no faltin mai tampoc. I sempre amb enciam fresc, pastanaga i blat de moro. El pollastre a la planxa va bé, tot i que a les nenes els agrada més al forn, amb el gust dels alls, la ceba, les prunes i la poma. El brou per fer sopa en triga ben bé dues a foc lent i no hi pot faltar cap verdura, ni les carcasses de pollastre, ni l’os de vedella, ni el trosset de pernil, ni les pilotes, que els agraden en deliri. El salmó fresc o congelat, però no massa fet. Pot ser a la planxa o barrejat amb quinoa, alvocat, tomàquet i formatge parmesà, en format amanida. A l’estiu passa molt bé. Ah, i els pèsols amb ceba i pernil, sobretot. Els he dit que vingui només de dilluns a dijous. Els divendres ens arreglem amb dues pizzes. A veure si poden atendre les meves peticions. Si no, per si de cas se n’obliden, he demanat a l’Anna Sàez que en lloc de fer-me un espai setmanal al diari, a partir d’ara sigui cada quinze dies. Gràcies, Anna, de part de les meves filles també.
