Revolta pagesa

Pera de Lleida, arròs de Pals, oli d’oliva verge extra de les Garrigues, formatge de la Cerdanya, pimentons i tomates de l’Horta del Montsià, pèsols del Maresme, llonganissa de Vic, patata de Prades o clementines de les Terres de l’Ebre. És només una petita mostra de tot l’univers català de productes de proximitat que la canalla podrà descobrir a l’escola, des de ben petits, gràcies a la nova Estratègia Alimentària que impulsa el govern català i que té com a principal objectiu exercir d’aparador d’aquests productors i educar i sensibilitzar en el consum de km 0. I és que no es tracta només d’incrementar-ne el consum per la qualitat i els beneficis que suposen nutritivament parlant, sinó també de remenar consciències. Tot plegat a través de dos eixos bàsics: aconseguir que almenys la meitat dels aliments que se serveixin als menjadors escolars siguin de proximitat, i promoure la formació alimentària entre l’alumnat perquè prenguin consciència de la importància de l’autoabastiment per evitar la desertització del territori i no haver de dependre de preus imposats des de fora. Tot un camí d’aprenentatge, la veritat, i un gran salt endavant per posar en valor la cuina de proximitat també als menjadors escolars amb un altre gran repte sobre la taula: recuperar les cuines pròpies que s’han perdut els darrers anys i fer-les partícips del projecte educatiu del centre. Com en el cas de Bellver de Cerdanya, per exemple, on l’ajuntament i l’escola acaben d’estrenar un projecte pioner a Catalunya per evitar el desaprofitament de menjar seguint com a exemple un model d’èxit basc. L’excedent el recullen alumnes voluntaris i el venen cada dia en una màquina expenedora pel preu simbòlic d’un euro el plat.El que sí que és una quantitat substancial, en canvi, són els 100 milions d’euros d’impacte econòmic que generarà la promoció dels productes de proximitat als menjadors públics. Una jugada mestra, sens dubte, a favor d’un sector primari tradicionalment castigat del dret i del revés. Com els cartells que haureu vist arreu des de fa uns dies en un nou símbol de protesta de Revolta Pagesa per seguir denunciant les misèries i maldecaps de ramaders i agricultors. I és que malgrat aquest indici de mà estesa per part del govern, ells millor que ningú saben que una flor no fa estiu, ni dues primavera.