Encantat de conèixer-los

Avui és un dia especial per a mi; és el primer dissabte de molts que vindran. Sincerament, només serà un període, perquè no m’agrada eternitzar-me amb les responsabilitats, ja m’aniran coneixent.

El que estic fent és un dels oficis que més m’agraden. No vaig arribar a ser periodista (i potser va ser la meva sort), però de fa quasi una dècada que setmanalment escric en mitjans de comunicació.

Gran part del que soc –comunicativament parlant– és gràcies a l’Ignasi Calvo i al Josep Ramon Ribé, dos grans comunicadors lleidatans que varen apostar per mi durant la seva etapa a La Mañana, i que actualment ho ha ratificat un periodista de la meva generació, el Francesc Guillaumet. Però ara, a l’altre costat de “Fernando”, que és el que albira totes dues redaccions dels dos diaris locals, l’Anna Gómez i el Santi Costa em donen la responsabilitat d’omplir el buit deixat al SEGRE pel polític i doctor Jorge Soler.

Òbviament no fan un canvi polític, el bon ull que té la subdirectora del Pla d’Urgell i el savoir faire que transmet el director de la Ribagorça aragonesa aposten que una persona nascuda a finals dels setanta, emprenedora, plural i a qui li auguren un prometedor futur hi digui la seva. Diuen que volen abaixar la mitjana d’edat dels col·laboradors (respectant “gent jove” com l’amic Pere Ayguadé) i que apropi a nous públics un mitjà de comunicació local, que sempre ha innovat i que treballa per fer-se un lloc al privilegiat món de la comunicació del dia de demà.

Perfils joves com en Gerard Guiu ja varen col·laborar en un passat en aquest espai o bé tots els dimecres com ho està fent la meva “cosina” Ares Escribà, fet que demostra que, lentament, el relleu cap a gent que ha crescut durant la democràcia espanyola és possible. El que avui iniciem és un espai on opinaré del que sé fer més bé, del que passa a Lleida, de com ho vivim, del que en penso i com ho reflexiono.

Serà una opinió per emportar a fi que el lector se l’endugui i reflexioni del que he escrit. Discreparan o secundaran el que manifesti, però no deixarà ser un espai amb molta llibertat d’expressió (tan de moda últimament).

Per als hebreus dissabte és el dia del shabat, que vol dir repòs, els animo que descansin, gaudeixin de la meva lectura i tinguin un bon shabat!.