Barcelona em fa patir

Que consti que l’Ada Colau mai m’ha transmès cap tipus d’empatia com a alcaldessa de Barcelona, ara bé, com a superdefensora de causes amb els desfavorits, s’ha de reconèixer que va ser brillant. Ha sabut fer de batllessa força bé, ja que pilotar l’ajuntament de Barcelona, sincerament, és cosa molt fàcil; i més quan tens tants zeros al compte corrent del consistori i una ciutat amb una marca que es ven per si sola.

Però, ara bé, en el moment actual (que és on realment és veuran els autèntics líders), s’haurà d’implicar i ser prou creativa per treure la ciutat del pou on està immersa. Barcelona ha viscut durant molts anys del boom provocat pels Jocs Olímpics del 92, l’ha convertit en líder mundial de turisme urbà, congressos i esdeveniments (culturals, econòmics o socials), i ara –més que mai– necessita una severa redefinició.

La primavera que vindrà havia de ser l’inici de la recuperació de l’activitat internacional de la ciutat amb: l’híbrid del Mobile (que cada setmana té degoteig de baixes), activitats culturals (retrobament del Sónar), tornada dels tornejos esportius (Godó, motociclisme, futbol, Fórmula 1...) però la lentitud en la vacunació i els contratemps amb els protocols no permetrà posar en marxa tot el seguit d’activitats previstes. Amb aquest context, només ens queda que l’estiu sigui clau per posicionar Barcelona i tornar-la al lloc que es mereix en l’òrbita internacional.

La platja, el bon temps, la gastronomia, la cultura, la nit... Un Sant Jordi estival o la reobertura del Museu del Barça (amb la merescuda secció de futbol femení) han de convertir-la en el destí per excel·lència de la tornada a la normalitat, posant èmfasi al talent i la creativitat.

La tardor jugarà un paper decisiu per a la capital catalana, si no tornen els esdeveniments i tornem a l’ús reiterat de l’streaming, Barcelona passarà del top ten actual a ser una ciutat més en el llarg llistat de capitals que fan activitats regularment. El solstici d’estiu ha de ser el moment de fer el “Rethink Barcelona” o el “Barcelona is back”.

Cal que ara mateix Colau emuli els lideratges passats de Maragall o Trias, i captar turistes de tot el món (amb passaport sanitari sota el braç). No m’agrada patir, però Catalunya depèn molt de Barcelona –és la històrica dependència del centralisme català– i, si la capital funciona, el país és imparable.