Oasis econòmics

El barceloní Antoni Cañete, nou president de Pimec i també nomenat per la premsa com “el Robin Hood de les pimes”, va venir dimecres a Lleida –després de cent dies al càrrec– per despatxar assumptes amb l’equip local de la patronal (que lidera el lleidatà Xavier Caufapé), atendre mitjans i reunir-se amb administracions. Com és habitual en ell, sempre que fa una declaració, intenta aportar una visió crítica i alhora constructiva sobre els temes més preocupants que afecten les petites i mitjanes empreses. En el cas de Lleida, va venir a alertar del mal que està fent en l’economia el fet de tenir la Franja amb l’Aragó a tocar.

La fugida del valor empresarial lleidatà cap a l’oest és un problema que no ens ve de nou. L’antic president de la Cambra, Joan Simó, ja alertava assíduament d’aquestes fugues.

La creació d’empreses a la Franja ha augmentat prop d’un 10% els darrers quinze anys, mentre que a Lleida tan sols un 2%. Això ens indica que un gran nombre de societats s’han mudat a municipis de les comarques limítrofes del Baix Cinca, la Llitera, i en menor part de la Ribagorça.

Aspectes legislatius, agilitat en la tramitació de llicències, impostos més tous, incentius fiscals als nouvinguts, ajudes europees... Com no ha de fer mal que a tan sols 20 quilòmetres de la capital de Ponent hi hagi un paradís empresarial que permeti que l’activitat econòmica sigui més pròspera i rendible que la que hi ha aquí? I que, per exemple, un tràmit que aquí triga un any, allí en tres setmanes ja està resolt.

Aprofitant que estem en un període de gran reconstrucció econòmica, ara és un moment idoni per a mesures valentes i efectives per part de Generalitat, Diputació i Paeria per afavorir l’activitat econòmica i la competitivitat lleidatana i posar una sèrie de mesures de contingència a fi que posi fàcil que les empreses creixin a Lleida i no decideixin marxar. Sovint penso en l’oasi empresarial de Delaware (estat al costat de Nova Jersey), on hi ha més empreses (1.500.000) que habitants (1 milió), però clar, als EUA no hi ha codi mercantil federal, sinó que és competència de cada estat.

No sé què passaria si aquí cada comunitat tingués llibertat plena de facultats. Però clar, algú sabria dir-me com gestionaria tot això l’Ayuso?.