València agafa el tren

L’AVE (Assoc. Valenciana d’Empresaris) creada fa cinc anys per l’Assoc. d’Empreses Familiars, aquest dimecres va celebrar la seva Assemblea General.

El navilier Vicente Boluda n’és el president, tot i que qui realment mou els fils és en Juan Roig de Mercadona. A la trobada varen aprovar els objectius per a la reconstrucció econòmica del seu territori i promoure l’esperit empresarial per dinamitzar l’economia. Com a gran acció que estan fent, la pressió constant cap a les administracions a fi que el corredor mediterrani sigui ben aviat una realitat al seu País, i trobin sinergies amb altres territoris (ho estan fent amb l’Aragó).

No oblidem que connectar Atlàntic-Cantàbric amb Mediterrani deixarà fora de joc les regions que no hi siguin presents i que el 2025 ja els serà una realitat. La clau ha estat actuar amb la complicitat del president valencià, Ximo Puig, i amb la delegada del Govern, Glòria Calero, cosa que a Catalunya, ara per ara, no tenim. Actualment estan pressionant-los a fi que es redueixi la fiscalitat als treballadors, ja que els costa retenir el talent per davant d’altres regions (com Madrid amb 6 punts menys).

A Catalunya fa anys que, governi qui governi, mai es fan els projectes que realment es necessiten. Els empresaris podríem estar escèptics amb el nou conseller d’Empresa i Treball, el politòleg gironí d’esquerra Roger Torrent, ja que no ni és empresari i ni domina gaire el món de l’empresa (igual com passa en el món de la Cultura i l’Esport amb el nou ministre Iceta). En el món de l’empresa privada, un politòleg és un professional que detecta necessitats, planifica objectius, coordina estratègies..

Amb aquestes competències, seria un èxit que a partir d’ara s’iniciés una etapa en què s’escoltés els empresaris i les seves reivindicacions, i tots dos actors trobessin aquell espai que tenia l’economia del país anys enrere. I és per això que la trobada del passat dilluns entre Torrent i el seu homòleg valencià no deixa de ser inusual, però sí que hauria de ser normal. La col·laboració entre veïns ha de ser-hi, però, on abans el català era el referent, ara (lamentant-ho molt) els valencians són els que tenen la paella pel mànec i necessàriament cal anar agafats de la mà d’ells.

Davant d’aquest nou paradigma, abans que confrontar-nos estèrilment amb ells, sempre serà molt millor col·laborar-hi conjuntament..