Gardeny Musical, el Festival!

Amb aquest suggeridor títol desitjo que aquest article sigui el preludi d’una reflexió i convidi els regidors de Cultura (Rutllant), Festes (Amor) i Turisme (Cerdà) de la Paeria que hi diguin la seva.

Catalunya, a l’estiu, es troba immersa d’innombrables festivals arreu del territori (en tinc més de 30 comptabilitzats). Fora de terres lleidatanes tenim les altres tres capitals que tenen el Jardins de Pedralbes, Nits del Fòrum o bé el Cruïlla a Barcelona, Sota la Palmera a Tarragona, o bé A Prop a Girona.

La resta del territori en té altres com el Canet Rock a la població que duu el mateix nom, Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols, Terramar de Sitges, el Festival Internacional de Cambrils, Acampada Jove a Montblanc, el del Castell de Peralada, el de la Música Viva de Vic o el de Cap Roig (el més mediàtic de tots) al Jardí Botànic de Calella de Palafrugell.

I aquest estiu, amb molt d’èxit, s’ha fet tots els dissabtes de juliol el primer Andorra Mountain Músic, als prats de Soldeu (Andorra) a 1.800 metres. No entraré en la crítica fàcil de “i a Lleida què s’ha fet?”, sinó que prefereixo enriquir-ho dient “i tot això s’ha estat fent en pandèmia?” La meva experiència –com a públic que visita assíduament festivals estivals– m’empeny a dir en veu alta la necessitat que el nostre territori aculli alguna activitat musical mediàtica durant els mesos de juny a setembre.

És de rigor que empreses com San Miguel o d’altres de similars, que acostumen a esponsoritzar actes com els enumerats, posin el seu gra de sorra i que les administracions inverteixin a organitzar-los.

Que Lleida, que no hauria de caure en el monopoli d’usos dels espais (Seu Vella, Camps o Llotja), busqui alternatives perquè la ciutat sigui una opció més al calendari estival de festivals internacionals que hi ha al territori català. Tenir Gardeny Musical (com he dit a l’inici seria una opció) seria sinònim de tenir bon cartell (ara és moment de fer costat a la cultura): un lloc emblemàtic (bones vistes, bon clima quan marxa el sol, aparcaments del PCiTAL...), dinamització econòmica a la ciutat (comerços i hostaleria), fugir de la imatge actual de l’estiu lleidatà (ciutat deserta, de temporers i de fruita) i, sobretot, seria una peça més que hauria d’ajudar a la reconstrucció del territori després de la complexa situació actual.