Ni suquet ni civet, cassola de tros!

Tradicionalment en aquestes dates s’organitzaven trobades que servien per reunir la beautiful people catalana que estiuejava al litoral català. D’ençà dels 70, que el cineasta i militant del PSUC Pere Portabella reunia un centenar de persones a casa seva de Llofriu per acomiadar l’estiu tot cuinant un suquet de peix. Més tard, començat el mil·lenni, el caçatalents Luis Conde feia el mateix a la seva finca de la Fonteta delectant els assistents amb un civet de senglar.

Aquests esdeveniments, de caràcter mediàtic, eren capaços d’aplegar diferents ideologies polítiques, colors esportius, sectors empresarials, periodistes... El mariner va tenir l’esplendor durant els anys de la Transició espanyola i dels Jocs de Barcelona, i el de caça, durant tot el procés independentista passat. Òbviament amb la Covid estan hivernant esperant que permetin fer-se en òptimes condicions.

A grans trets podríem dir que aquestes festes gastronòmiques eren una oportunitat perquè la flor i nata fes networking, i sobretot lobby, molt lobby!. Més endavant han sorgit símils monotemàtics i en petit comitè, com la paella de la Rahola, feta d’una manera molt “cumbayà” a Cadaqués o aquest any al sud de França (per facilitar que Puigdemont pogués participar-hi). O bé d’altres de molt influents, però amb un caràc ter més local, com els que organitzava el tinent de la Paeria Paco Cerdà a la seva casa de Cambrils. El matrimoni Cerdà-Dalmau, grans amants de les relacions interpersonals i que sempre les han treballat com ningú, eren capaços d’aplegar l’establishment lleidatà i català a fi de compartir un sopar en germanor i establir unes sobretaules d’on sorgien moltes iniciatives a realitzar un cop tornats a Ponent.

Segurament, a la Vall d’Aran, en temps hivernals tot degustant una olla aranesa, no es faran trobades com aquestes. Però, innegablement, a les estivals, deixant de banda el contingut de postureig que tenien, eren grans oportunitats per agrupar diferents sensibilitats en un ambient cordial, distès i en què tots els participants aportaven molt bones idees (diferents per això) per tirar el país endavant i mirar de fer pinya. Què passaria si en el context actual se n’organitzessin de noves tot degustant una cassola de tros, per exemple?