D’Alcarràs a Panamà

El 26 d’agost passat rebíem la trista notícia de la pèrdua –amb seixanta anys recentment fets– d’en Jaume Aldabó Sans, que jo considerava un bon amic i millor persona. Era advocat i gran professional del sector immobiliari, que estimava les seves arrels (Alcarràs) i que actualment vivia a Panamà, però que mai perdia l’oportunitat per ser a Lleida al costat dels seus tot fent allò que millor se li donava: compartir savis consells, transmetre positivitat, aportar valor a les tertúlies i donar la seva pinzellada personal a qualsevol tema que es tractés. Al Jaume el vaig conèixer el 2006 durant les nostres presidències, ell al col·legi d’API i jo a la Jove Cambra.

Però no ha estat fins més endavant, gràcies al Josep Esteve, que hem compartit més experiències mútues. Quedaran en el record les trobades gastronòmiques i les sobretaules memorables amb el Javier, el Josep Maria, el Joan, el Miquel... I un bon grup de notables lleidatans que estimen les seves arrels i la seva ciutat.

Darrerament hem vist a les xarxes socials cites de la Pilar Pallàs, l’Arqués, el Sanuy, el Moreno o bé el Serra valorant el que havia suposat el teu pas per les seves vides i el buit que els has deixat. De l’etapa al Claver, l’estima al món de l’esport o la teva professionalitat en el món immobiliari. No hi havia espai en què la teva ment brillant no hagués deixat empremta.

Posant el símil futbolístic, anys enrere Finques Farré la formàveu un gran grup de professionals amb el José Luis González al capdavant, però amb tu com el millor interior que es podia tenir a l’equip. Gràcies a la teva inquietud, dient el que pensaves, emprant els teus principis i exercint responsablement cap al bé comú, el creixement de la nostra ciutat els darrers anys ha estat coherent i amb una bona entesa entre els sectors públic i privat. Confio que el teu pas deixi empremta i siguem capaços de mantenir el teu llegat de bones pràctiques.

Avui dissabte, precisament, havia de ser un dia molt especial per a tu i la Maria, les vostres filles, Carlota i Clàudia, i la família Aldabó. El teu adeu sobtat ha provocat un gran buit familiar, però a tots nosaltres ens ha marxat un amic fidel, còmplice, optimista nat, gran lluitador, exemple de generositat, i sobretot, un autèntic crac! Moltes gràcies per tot i Descansa En Pau.