Fa vint anys...

Tal dia com avui del 2001 em trobava amb la família per Saragossa. Estàvem fent el que molts lleidatans fèiem durant l’11-S, visitar ciutats veïnes de fora de Catalunya que no feien festa. El mateix que passa amb els de la capital per Sant Miquel, que van a Port Aventura a passar tot el dia.

El cas és que abans era tradició fer aquests tipus de sortides, que més endavant van capgirar-se per tal de convocar-nos a marxes multitudinàries independentistes. Tornant enrere, tot passejant per la plaça del Pilar, després de dinar, veiem que la gent de les terrasses dels bars observava als televisors que l’impacte d’un avió de passatgers feia caure una de les dues torres del World Trace Center de Nova York, com xocava un segon avió i com al final s’ensorrava un dels símbols de l’hegemonia americana. Feia nou mesos que les havia visitat, i certament, em va afectar molt.

Aquell dia, per als que tenim la franja dels quaranta, va suposar un abans i un després en molts aspectes vitals i socials. Dels molts esdeveniments que han marcat la generació a la qual pertanyo, en destaco: democràcia a Espanya, el 23-F, Txernòbil, Mur de Berlín, JJOO de Barcelona, l’11-S, crisi del 2008, el Barça de Messi, l’1-Oct. i la COVID.

Podria citar-ne d’altres que també serien igual d’importants, però de tots aquests n’hi ha dos que han suposat un veritable abans i després en grans canvis socials a escala mundial. L’atemptat de les torres bessones i la pandèmia actual, sens dubte algun, han estat els dos grans fets que han provocat autèntics canvis globals. Les dues grans transformacions que han causat són: la de la mobilitat, que per culpa de l’atemptat va revolucionar la seguretat i en la pandèmia s’ha restringit.

I en segon lloc, el de la tecnologia, que en el primer va permetre l’expansió d’internet i en el segon ha instaurat la digitalització. Ara bé, el que no ha canviat gaire és que si fa vint anys buscaves 11 setembre al Google, et sortia principalment la caiguda del govern xilè de Salvador Allende el 1973, i si avui ho tornes a fer, et sortirà l’11 de Nova York. Davant d’aquest exemple, a casa nostra, potser sí que ja va essent hora que ens dediquem al que pertoca.

Siguem realistes de qui érem, on estem i cap a on hauríem d’anar per tal cercar el necessitat progrés català..