50 anys de “júniors”

Avui a la nit, en el marc incomparable de la Seu Vella, la Jove Cambra de Lleida celebrarà l’acte principal dels seus cinquanta anys. Per culpa de la pandèmia s’ha hagut de posposar un any, ja que la seva fundació va ser el 21 de setembre del 1970, i pertocava haver-ho fet l’any passat. La J.C.LL.

neix a les acaballes de la dictadura espanyola, quan un grup de lleidatans (Joan Porta, Ramon Morell, Miquel Santesmases, Josep Lluís Guiu, Manuel de Sárraga i Antoni Siurana) varen fundar aquesta entitat amb l’objectiu de tenir un espai democràtic, plural i ser la llavor d’una futura fornada de líders que ajudarien més endavant el restabliment democràtic del país. No cal obviar que la Jove Cambra va ser la peça clau perquè una colla de joves busquessin sinergies i ajudessin a redreçar la realitat lleidatana del moment d’una manera assenyada i pacífica. Al llarg d’aquestes cinc dècades a Lleida, els “júniors” (nom amb què es coneixen els seus membres) han tingut, per mitjà d’aquesta entitat, poder tenir a l’abast la capacitat i la iniciativa per tal de potenciar les habilitats directives, l’assumpció de responsabilitats, el compromís social i l’esperit emprenedor mitjançant el desenvolupament de programes dirigits cap a la societat.

El seu camp d’actuació ha estat el territori que conviu amb ella, i ha permès que joves de 18 a 40 anys –a través d’una formació basada en un aprenentatge pràctic– liderin projectes per tal de fer canvis positius a la comunitat i puguin generar progrés. A Lleida hem estat un bon nombre de persones les que hi hem passat, i en l’àmbit internacional personalitats com: Kofi Annan, Jacques Chirac, Bill Clinton, John F. Kennedy o bé el català Carles Ferrer Salat, han estat alguns dels seus més destacats membres.

Molt possiblement els canvis històrics viscuts en aquest país durant els darrers cinquanta anys ha tingut actors que d’una manera o altra han passat per Jove Cambra, o bé ella hi ha estat present. En el moment de redefinició actual, amb un nou escenari futur i nou paradigma social, n’auguro que molts júniors d’aquesta entitat seran els que tindran la responsabilitat de cercar un nou benestar, un desitjat progrés i una nova realitat social que tan necessària serà pel dia de demà. Per molts anys, i que en puguem fer molts més!