Alcaldessa va amb A

Elsa Artadi, que va renunciar a ser la cap de JxCat al Govern d’Aragonès per dedicar-se a la política municipal, ja ha donat el tret de sortida per ser la propera batllessa de Barcelona a les municipals del 23. El passat dijous, mitjançant una conferència anomenada Barcelona!, va presentar-se com l’alternativa a Colau i tornar a fer ressorgir la capitalitat que va tenir la ciutat comtal en un passat. La marca Barcelona actualment està per terra gràcies al desgovern, la falta de projectes i la manca de lideratge.

Artadi confia en la complicitat de la societat civil per rebel·lar-se contra els actuals gestors i tornar a tenir la ciutat que tothom coneixia i estimava.

En un govern municipal hi ha d’haver un projecte de ciutat ambiciós. Un equip que no es fixa i no planifica un objectiu futur, que només viu de microurbanisme, de no afrontar grans reptes i de no ser transgressor davant de les complexitats, provoca que la seva ciutat sigui menys reconeguda pels seus ciutadans.

L’esperit investigador i de recerca que hi ha a Catalunya hauria d’aprofitar-se a la capital per ser un banc d’idees urbanístic i social.

Cal que la metròpoli sigui un model a seguir, arribi a ser una ciutat copiada i admirada per les altres (tal com havia succeït en un passat). S’ha de recuperar l’ambició de la ciutat i l’orgull de viure-hi.

Artadi –que si guanya tindrà molta feina al davant– està capficada que Barcelona sigui una capital global, capital d’una nació i –qui sap si algun dia– la capital de l’Estat. En canvi, a Madrid actualment es respira molt bon rotllo (o llibertat com diria l’Ayuso). Es percep que els diners roden i que (potser per culpa d’això) els ciutadans transmeten alegria. Sempre viurà de ser la capital i això provoca que constantment tinguin atracció d’inversions (també ajuda la baixa imposició fiscal).

A Barcelona i a Catalunya ens costa fer sorgir iniciatives, les inversions es dilueixen per la complexitat que hi posem i tot és objecte de debat i crítica. JxCat ja té candidata a Barcelona (a Lleida encara ningú ha sortit). Amb Artadi es tindrà fàcil superar els vuit anys de la Colau, però serà difícil cercar el progrés si continua la complexitat, els tributs, els obstacles, la toxicitat a la política i si no sorgeix una mica més d’autoestima..