L'empenta lleidatana passada

Qui entén d’economia sap que Catalunya, Baden-Württem-berg, Llombardia i Alvèrnia-Roine-Alps són els quatre motors d’Europa. En el cas català, se sap que la Revolució Industrial és el punt de partida de la puixança i transformació econòmica dels darrers dos segles. Però saber que l’embrió neix de la capital de l’Urgell, Tàrrega, és pràcticament desconegut.

La família Girona, que van ser un dels culpables del canvi del pensament derrotista que tenien els catalans des del 1714 i claus perquè la burgesia ocupés l’espai buit dels dirigents socials del país, va ser una dinastia que durant quatre generacions (l’espai que va del 1748 al 1905) emigraren cap a Barcelona a la recerca de noves oportunitats empresarials. Amb accions com el control de prop d’un centenar de societats mercantils, la primera banca privada de l’estat, l’edificació del Teatre del Liceu, la Universitat de Barcelona o bé a Lleida, amb el ferrocarril Barcelona-Saragossa, el Canal d’Urgell, Castell del Remei, etc., aconseguiren superar reconegudes famílies barcelonines com: Güell, Serra, Trias de Bes, Ferrer..., amb diners que no eren “antillans”, sinó fruit de l’esforç i del comerç. Pagès Editors ha tret del forn aquesta primera setmana de novembre el llibre Els Girona.

La gran burgesia catalana del segle XIX, de la Doctora en Història i filla de Bell-lloc d’Urgell Lluïsa Pla i Toldrà. L’obra –que neix de la tesi doctoral de l’escriptora– ha permès documentar, contrastar i posar en evidència (després d’anys revisant arxius de la família i documents públics) qui veritablement varen ser els mecenes, inversors i determinants de l’actual posicionament de Catalunya al món. Els Girona, tot i ser innovadors com a empresaris, varen tenir un pas per la política sota l’estela conservadora (amb alguns tics reformadors).

El llibre estudia com també el tarannà Burguès català, que evita l’ostentositat i el luxe, i habita en l’austeritat i la moralitat, aconsegueix fugir del modus vivendi castellà de “señorío” i noblesa. Gràcies, Lluïsa, per fer que aquesta obra tregui a llum pública qui han estat els veritables artífexs de la bonança econòmica i prestigi que ha tingut la Catalunya moderna i, naturalment, moltíssimes gràcies per ajudar a fer pujar l’autoestima dels lleidatans i el seu empresariat amb aquest sublim treball.