Tocarà córrer...

Anualment el lobby AVE (Associació Valenciana d’Empresaris) organitza la cita #quierocorredor, que pretén fer pressió als governs perquè la infraestructura ferroviària que ha d’unir Espanya amb Europa pel Mediterrani s’acabi d’una vegada per totes. Des del 2016 que la trobada s’ha organitzat en ciutats com València, Tarragona, Barcelona i aquest passat dimecres es va celebrar a Madrid. Amb un seguit de ponències al llarg d’un dia i amb l’assistència de més d’un miler de persones, s’aconsegueix que polítics, dirigents socials i econòmics, i empresariat secundin aquesta iniciativa, que actualment es troba consternada per la lentitud amb què el Ministeri de Transports l’executa.

Gràcies al fet que l’AVE (liderats per Juan Roig de Mercadona i el navilier Vicente Boluda) i amb la complicitat del seu president autonòmic (Ximo Puig), han aconseguit –amb un “savoir faire” impecable– que totes les obres del tram que els connectarà amb Europa ja estiguin completament acabades. En poc temps finalitzaran la connexió murciana i s’enllestirà la resta fins a Algesires. A casa nostra seguim igual.

A la trobada, que hi assisteixen els poders fàctics de les regions beneficiades, hi continuem participant un elevat nombre d’empresaris catalans, però sense cap líder de la Generalitat (Torra declinava la invitació i Aragonès no hi ha anat). Gràcies a aquesta desconnexió (mai més ben dit) hem aconseguit que l’enllaç ferroviari amb les oportunitats econòmiques que ens ofereix la conca Cantàbrica (fàbriques d’automoció a Vigo, Saragossa..., indústries metal·lúrgiques, alimentació...) des de Madrid s’optés per la connexió amb Saragossa, Terol fins al port de Sagunt, obviant l’existent de Lleida i Tarragona. Actualment aquest lobby està fent pressió per aconseguir fugir de l’Espanya radial en infraestructures per convertir-se en l’Espanya circular.

Tota una gran circumferència viaria que rodejarà les comunitats peninsulars. Seria lògic que quan el vial sortís de la Comunitat Valenciana, entrés per Tarragona, continués cap a Lleida i que finalment entrés a l’Aragó. Però molt em temo que de Castelló se saltarà cap a Terol.

Amb aquesta solució, si fos així, haurem aconseguit blindar un trist futur econòmic pel nostre país i un nul benestar social per a les futures generacions.