Goya per a l'antilíder

El passat diumenge vaig visualitzar el llargmetratge que més nominacions ha tingut als darrers Goya. De les 20 que acaparava, al final va recollir sis estàtues (pel·lícula, direcció, actor...), així doncs –amb la meva dona– vaig llogar en streaming El buen patrón. Amb el lent relat d’un empresari vinculat amb el món de les balances, en Julio Blanco (interpretat per Javier Bardem) analitza brillantment com es pot arribar a ser antilíder empresarial en ple segle XXI. La hipocresia, el paternalisme, l’abús del poder.. haurien d’abolir-se de qualsevol organització que volgués aconseguir, no tan sols millorar la qualitat de vida del seu equip, sinó també del conjunt de la societat en la qual conviu. El film s’inicia amb una frase de declaració de principis empresarials i que transmet la raó de ser de l’empresa: esforç, equilibri i fidelitat, i que en el cas de Básculas Blanco brillen per la seva total absència. La intromissió del cap en la vida personal i privada dels treballadors, per davant de l’esforç en el treball, com el “patró” abusa del seu poder i no es reflecteix un clima d’igualtat per fomentar l’equilibri i, en el cas de la fidelitat, un líder no pot demanar al seu equip allò que ni ell practica amb la seva dona. El model paternalista viscut en un passat de com un cap tracta els seus treballadors com si fossin els seus fills és caduc avui en dia. El sistema actual es regeix fent que la conciliació treball i família del treballador es faciliti de la millor manera possible. La retenció del talent jove (usual en els líders inspiradors actuals) és plasmat en l’obra aprofitant-se de la innocència dels becaris, o com arbitràriament es prenen decisions cap aquell que no combrega amb les tesis del cap. I, finalment, com l’obsessió a aconseguir un premi a l’excel·lència empresarial es plasma amb el menyspreu que el propietari fa cap a un treballador (pare de família) que acaba d’acomiadar, utilitzant inclús els seus contactes polítics a fi de poder netejar aquesta taca fosca que té l’empresa. Actualment, si es vol cercar l’excel·lència empresarial, s’haurà d’apostar per la innovació, ser eficaç i eficient, reconèixer les necessitats dels clients i treballadors per tal de satisfer-les i fugir totalment del model vist en aquesta producció.