Gràcies, Lambán!

Ahir es va firmar a Madrid l’acord tècnic de la candidatura dels Jocs d’Hivern del 2030. El Comitè Olímpic Espanyol i la Generalitat de Catalunya van rubricar la declaració d’intencions per tal que el país aculli els tan desitjats Jocs Olímpics. Amb la renúncia del president aragonès Lambán i la comunitat que representa, ara hauria de ser el moment d’incorporar l’Alt Urgell, els Pallars i el Solsonès en aquesta gesta.

La idea de celebrar unes olimpíades al Pirineu va sorgir el 2010 gràcies a una ocurrència de l’alcalde barceloní Jordi Hereu. Amb el pas dels anys hem entès que tan mala idea no era –si es fa amb seny– i que sens dubte podria arribar a ser un èxit igual com ho varen ser els Jocs del 92. L’Aragó, tenint Jaca com a capital blanca, ja ho ha provat 4 cops això d’esdevenir-se en seu olímpica (1998, 2002, 2006 i 2010) i en tots casos ha fracassat en l’intent.

Potser per aquest motiu (i d’altres electorals també) que l’actual president veí tingui aquest ressentiment en aquesta organització. Però no ens ha de venir de nou aquest populisme aragonès, d’ençà que va prendre possessió del càrrec que els catalans sempre hem estat en el seu punt de mira (obres de la franja, crític amb l’independentisme, aspiradora empresarial...). Davant aquest nou escenari que s’obre, ara és el moment de reubicar les seus que havien d’acollir els Jocs, i d’intentar captar-les per Lleida.

I si convé, convidar Andorra a participar-hi també. El Biatló i l’Esquí de fons que es feien a Candanchú, el Patinatge artístic i el de velocitat que s’havien de practicar a Saragossa i el Curling que es realitzava a Jaca, ara es troben orfes d’ubicació. I nosaltres tenim Port Ainé, Espot Esquí, Tavascan, Port del Comte, Aransa completament disponibles per acollir les diferents disciplines olímpiques que componen uns Jocs. Fins i tot, Lleida capital, podria acollir el que Saragossa ha perdut. Davant d’aquesta oportunitat històrica que tenim per apostar pel territori, les necessitades inversions als Pallars, la dinamització de l’Alta Ribagorça, les connexions amb l’Aran, el desplegament tecnològic al Pirineu lleidatà. O el desitjat retrobament de capitalitat a Lleida, han de lluitar “tots plegats” perquè els Jocs del 2030 siguin especialment especials per als lleidatans.