Ja soc Padrí!

Divendres vinent, i en el marc incomparable de la Seu Vella, m’esdevindré en Padrí (que no Avi). El Col·legi Episcopal m’ha brindat l’oportunitat d’apadrinar la nova promoció de batxiller i graus formatius, i sincerament, és una responsabilitat –la d’enviar un missatge positiu i esperançador a les noves generacions que en surten– que em fa moltíssima il·lusió. L’Antonieta Mateus, actual directora del centre, i la comunitat educativa que l’acompanya venen de dos anys difícils en el món de l’ensenyament, però que han gestionat i liderat tot seguint un encertat pla educatiu.

La meva intervenció es basarà en tres aspectes. 1- Història, durant més de seixanta anys han format lleidatans que han passat per les seves aules, aportant-los valors i una sòlida base educativa. Un reconegut passat és una garantia que la feina s’ha fet bé.

2- Present, que es demostra en el posicionament de l’entitat dins la nostra societat. Com és capaç de mutar-se davant les necessitats actuals de les famílies (un exemple és amb el batxillerat dual, el batxibac, l’aposta per la multilingüalitat o la renovació de tots els graus actuals). 3- El demà.

L’Episcopal, sense renunciar a la seva identitat cristiana, prepara les noves generacions de líders que vindran. N’és conscient que molts oficis que tindran els seus alumnes encara no estan inventats, i és aquí on s’hauria de recolzar infinitament l’activitat del centre. Del sector públic, l’ajuda que presta la Generalitat (com a escola concertada que és) no és equitativa amb l’aportació que dona l’Episcopal a la societat.

I del privat, cal que des de l’economia i l’empresa creixi l’aposta actual que s’hi estan fent. L’escola ha de convertir-se en una “Masia” de futurs líders que dirigiran la nova política, en sorgiran nous directius empresarials i seran persones exemplars (tant en la societat com en la família). Triar una escola on ens formin els fills és de les responsabilitats més grans que té una família.

En el meu cas, l’educació me la van donar els de casa, però la meva formació és –en gran part– la suma de les aportacions que van fer els més de setanta mestres que vaig tenir durant els disset anys que en vaig ser alumne. Estic segur que molts dels nous apadrinats que tindré a partir d’ara demostraran clarament que a l’Episcopal s’hi fa una tasca excel·lent.