La presa de decisions

Soc usuari habitual de les taules DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) i puc afirmar que és una eina d’estudi per a una empresa, institució, projecte o persona que analitza les interioritats (debilitats i fortaleses) i la seva situació externa (amenaces i portunitats). El seu resultat ens permet saber la situació real i plantejar una estratègia de futur. Amb aquesta premissa, l’emissora lleidatana Ua1 ha anat organitzant des del 2014 un seguit d’iniciatives per crear valor social entre territoris i amb això poder reactivar el creixement empresarial.

El passat dimecres, a Tarragona organitzaren un acte amb la mateixa intenció, focalitzant-se aquest cop amb el turisme i altres sectors dirigits a l’economia de les persones. A Catalunya és ben notòria la connexió històrica que hi ha hagut entre Barcelona i Girona, i com d’abandonades han estat –de sempre– Tarragona i Lleida. Les connexions entre les dues províncies, tot i que no s’han treballat mai a fons, són completament atractives.

A Tarragona el turisme d’estiu, el port marítim, la indústria química, o bé a Lleida el turisme de muntanya o la indústria agroalimentària són alguns factors que han unit les dues zones, tot i tenir unes pèssimes infraestructures i uns governs que mai hi han apostat seriosament per enfortir aquests nexes d’unió –tant socials com econòmics–. Amb tot això, infraestructures com l’Eix de l’Ebre, la C-14, el túnel de Lilla, el corredor mediterrani, les tètriques connexions amb tren.. hauran de continuar gestant-se i conviure amb la dolça situació turística que hi ha hagut de sempre.

Veurem com el futur polígon Torreblanca-Quatre Pilans i la seva estació ferroviària de mercaderies, o bé la futura fàbrica de components dels sud-coreans Iljin a Mont-roig del Camp (com a contraprestació al futur tancament de la central nuclear de Vandellòs en una dècada) seran les dues grans apostes per fer créixer, dinamitzar i aportar benestar als lleidatans i als tarragonins. Tot sona molt bé, però totes dues regions tenen una rivalitat directa amb dues CCAA (València i Aragó) que es troben en un esplèndid moment. Davant d’aquesta ferotge competència, caldrà veure i analitzar en quins índexs creixerem nosaltres en comparació als que ells estan i estaran creixent.