Els de Lleida ens ajudem

A la Trobada al Pirineu, que ja arriba a la 33a edició amb nova presidència d’en Josep Serveto, vàrem gaudir dijous de la taula (i que personalment és la que més hi friso) Experiències empresarials d’èxit en clau lleidatana. Les 4 empreses d’enguany, de sectors ben diversos, van fer-nos 5 cèntims de quin ha estat el camí que han seguit per tal de convertir-se en referents, tant a casa nostra com fora de Lleida. Molt ben ideada i organitzada –amb detalls com la paritat en els convidats– la xerrada la varen iniciar les dues dones presents.

La Virgínia Agelet va començar presentant el projecte educatiu nascut a Lleida ILERNA Online. Partint d’un projecte de reforç escolar dels anys 60, actualment s’ha convertit en una multinacional d’ensenyament a distància on la seva organització es regeix tenint com a únic “jefe” els seus alumnes. L’empresa EXQUISITARIUM, amb seu a Oliana, és un referent en alimentació de 5a gamma per a hostaleria i restauració.

La Sonia Plana va endinsar-nos en el món de la diferenciació i va posar èmfasi en com gestionar les emocions davant dels fracassos. El tercer convidat a tenir la paraula va ser en Josep Ribalta de PIENSOS URSA –potser el més desconegut per part dels assistents–, que ens va sorprendre com des d’una base ramadera ha anat diversificant en els serveis i productes que ofereix, com n’està d’implantat per mig món i la importància de tenir un bon equip humà al darrere. I finalment, el Delfí Robinat va exposar com en 150 anys d’història i amb 5 generacions han passat de ser una botiga de menatge i “llistes de noces” a Tàrrega, a ser proveïdors per Hostaleria i Col·lectivitats (Casa Delfín) i crear CULINARIUM com a cadena de botigues d’estris per casa.

S’han fet un lloc en el complex món actual del comerç físic i com gestionen l’online. Creient en la governança familiar i apostant per les seves arrels lleidatanes, els han ajudat a créixer i a consolidar-se. De tots 4 casos, cal destacar-ne –com sovint cito en aquesta columna– que a Lleida no som prou conscients de la presència empresarial que tenim a l’exterior.

I en línia al que va dir el “Sr. Robinat” (és com li deien al Delfí al Princesa Sofia) crec que a Lleida ens fa falta més autoestima empresarial, creure’ns-ho i ser molt més cooperatius. En definitiva, cal que ens ajudem molt més entre tots nosaltres.