Alegria continguda

Amb nou dies de juliol a l’esquena, ja podem dir que estem en període vacacional. El nostre país té una forta dependència turística i això és gràcies al bon clima, platges, destinacions d’interior, bona cuina.. Aquests són factors que provoquen que, en la tria d’un destí, siguem de les primeres opcions.

Aquest 2022 no cal ser gaire experimentat per entendre que serà un excel·lent any pel turisme, almenys fins al setembre. Les previsions auguren uns 151.000 milions en ingressos turístics, és a dir, que podríem arribar al 98% del PIB del sector registrat el 2019. Aquestes indicacions no deixen de ser sorprenents i molt positives, tant per les empreses que s’hi dediquen com per l’economia espanyola.

L’arribada de turistes la Setmana Santa passada no ha fet més que millorar aquestes referències, però, alerta, cal anar amb compte. Les dades que reflecteixen l’ocupació laboral s’haurien d’interpretar com a enganyoses. És cert que ja només queden 10.000 treballadors en ERTO i que el sector econòmic que més contractes fixos ha fet ha sigut l’hostaler amb un 58%, però no cal obviar la gran demanda de personal.

Molts establiments no saben com encarar les pròximes setmanes i resen per no tenir cap baixa. No troben personal per cobrir la demanda i la gent jove no vol treballar per guanyar-se uns diners amb què poder sufragar-se les despeses que tenen durant l’any. I, finalment, tot i aquesta sensació de bonança econòmica, els beneficis han caigut.

Les pujades de costos han repercutit negativament en els comptes en contrast amb les pujades de preu, que de mitjana han arribat a un 10%. Ara bé, el que realment em preocupa no és la situació present. Nosaltres, que venim d’una base de cultura llatina, la de sortir al carrer, gaudir de la vida.

i els darrers anys, d’endeutar-nos quan no tenim calés, albiro una tardor complicada. Constantment escoltem indicadors i rebem avisos que pronostiquen un futur incert. La inflació actual ha alterat tots els plans, les pujades dels tipus d’interès són una realitat, la devolució dels crèdits ICO.

En definitiva, que quan marxin tots els turistes i nosaltres ja no tinguem un duro més a la butxaca, veurem què farem per sortir-nos-en.