Ja no tenim edat...

Arribats al compte enrere electoral de les municipals del 23 i tenint la gran major part dels partits els candidats triats, m’adono que un factor característic comú és l’edat d’alguns d’ells. No és precisament la seva joventut, sinó la seva maduresa. Vèiem de lluny com als EUA triaven entre Trump (76 anys) i Biden (79) qui seria el nou inquilí de la Casa Blanca, guanyant finalment el de més edat. Però ara tenim ben a prop nostre casos que no deixen de ser curiosos (i personalment preocupants) com és el cas de Barcelona. El germà del cèlebre batlle socialista Pasqual Maragall, l’Ernest, repetirà com a cap de llista d’ERC a l’edat de 80 anys (no obviem que ja va guanyar les darreres amb 76). Sembla que també s’està sondejant a Xavier Trias que s’hi presenti, amb 75 anys fets.

La darrera alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va deixar l’alcaldia també als 75. Davant de tot això, més enllà de les estratègies que un partit pot idear o bé del que les enquestes puguin dir, el que s’hauria de valorar és que si una persona està preparada físicament i mentalment per liderar la gestió d’una ciutat a certes edats. No cal que sigui un cadell amb poca experiència, però tampoc un octogenari. Però clar, el més important d’una candidatura no és només qui la lidera, sinó el programa que presenta i l’equip que l’acompanya. Amb dades en mà, l’envelliment dels espanyols pot provocar que pels pròxims anys la gent de més edat continuï ocupant càrrecs de responsabilitat i posi difícil l’accés a les noves generacions. També és cert que pels joves, això de participar en la causa comuna, no entra en els seus plans habituals.

Cal aturar l’abús d’inserir candidats d’edat a les llistes i evitar que es converteixi en usual, com també s’ha d’aconseguir que la gent hi entri en una edat coherent, amb plenes facultats a poder-ho assumir i treballi per cercar el progrés dels que representa. Amb tot això, s’imaginen què passaria si l’Antoni Siurana (que el pròxim 23 de febrer farà 80 anys) decidís engrescar-se a tornar a la Paeria? No dubto que potser ho faria molt millor que algun dels candidats que s’hi presentaran, que ell plenament està facultat per liderar una Lleida de futur, però ara mateix no li pertoca l’assumpció d’aquesta funció. Ara bé, segur que molts de nosaltres ho hem pensat darrerament, que per la Lleida actual no aniria gens malament que l’Antonio tornés a la Casa dels Sanaüja...