Batecs familiars

Les empreses familiars del país ens reunim anualment al Congrés Nacional de l’Empresa Familiar. El darrer cap de setmana de setembre és quan celebrem el nostre sínode, i enguany no ha estat una excepció. Càceres va ser la ciutat d’aquesta 25a edició (Extremadura era la comunitat que encara no l’havia acollit mai) i la veritat, ha tornat a ser un autèntic èxit.

El capítol de les empreses familiars espanyoles és un espai de debat de què ha passat durant l’últim any en l’economia formada per aquests tipus de societats mercantils i del que esdevindrà els pròxims dotze mesos. Sincerament, de fàcil no en serà gens. L’actual president de l’Instituto de la Empresa Familiar, el basc Andrés Sendagorta, va llençar un missatge molt clar: “Nosaltres som d’aquí, i d’aquí no ens n’anirem.” Durant la seva intervenció va recordar: “No ens ha pogut fer desaparèixer la pandèmia.

Ni ho podrà fer la inflació, ni la crisi energètica i confio que tampoc ho facin les polítiques fiscals que es promulguen des del Govern.” I és que aquest darrer punt no deixa de ser una barrera que provoca que les empreses del país perdem competitivitat. El Govern (un cop més el president Sánchez va declinar la invitació) ha d’entendre que l’aportació que fan les empreses familiars en matèria d’infraestructures, turisme, salut, energies renovables, moda, transport.. no deixa de ser un pilar essencial al nostre model de societat.

I és per això que, igual que les famílies fan pactes de successió per tal que les seves empreses puguin persistir al llarg de generacions, els polítics haurien de fer grans pactes d’estat per tal d’assegurar que el futur de les administracions sigui fort i amb lideratge. L’alternança de partits és un exercici sa per a la democràcia, però no hauria de provocar grans canvis i desgavells que facin perdre competitivitat. Espanya, Catalunya i moltes ciutats tenen aquest gran problema, que mai es posen d’acord per redactar un full de ruta compartit que perduri durant un cicle.

Un projecte comú de país, de regió o de ciutat és la garantia d’un futur ambiciós. Les empreses familiars ho sabem i és per això que subsistim generació a generació. Els partits polítics, en moments de crisi permanent com és l’actual, caldria que ho posessin en pràctica.

Segurament, així ens aniria molt millor...