Debat emboirat

Com que som cíclics, cada any per aquestes dates s’obre el debat absurd que confronta la Castanyada i Halloween. Els defensors de la primera tradició entenen la segona com un exemple de colonització cultural i que la seva creixent implantació va en detriment de les essències. El primer que s’hauria de dir és que el consum de la castanya, per més que s’hagi tornat part del costumari, no és exclusiu de casa nostra.

De fet, no ens trobem ni entre els principals països productors d’aquest fruit sec. Ara bé, de panellets, posaria la mà al foc que som el principal productor del món sense cap dubte. No deixa de ser contradictori que una cultura que no amaga el seu orgull quan exporta les seves tradicions, o quan aconsegueix posar-les en boca de persones d’altres països, s’emprenyi quan una festa suposadament aliena té un evident un impacte en el nostre ecosistema social.

Fa anys, segles, que la nit del 31 d’octubre, avantsala del nostre Tots Sants, adopta múltiples formes a molts llocs del món, ja que al capdavall no deixa de ser la nit que simbolitza els trànsits cap al Més Enllà. La iconografia de Halloween pot agradar més o menys, però no deixa de ser una bona notícia que per una vegada el fet sinistre i escabrós, allò que perviu en la nostra noció del que hi ha entre la vida i la mort, sigui el pretext per a una celebració i no per a una lamentació col·lectiva. És fantàstic veure criatures disfressades de zombis pel carrer, ornamentacions amb aires de cementiri a les cases i aquest homenatge general a les atmosferes macabres.

Totes les tradicions s’enriqueixen quan dialoguen, i més quan són tan transversals (i compatibles) com aquestes. Ara bé, el que realment em preocupa d’aquestes dates és que quan era més jove celebrava la Castanyada a casa de la família Canals i feia la tournée dels cementiris el dia 1, tot acompanyat de les primeres boires que visitaven la plana de Lleida. I no com el cas d’aquest any, que miraculosament des del passat maig encara ens trobem amb un sever clima d’estiu.

Per a mi, el debat real no és si Halloween o Castanyada, sinó que coi passa amb aquesta calor que no ens abandona. Ara bé, malpensat de mi, no podria ser que algú no vol que encara encenguem la calefacció per allò de no provocar un terrabastall al país?