La guia injusta

Dimarts passat a Toledo es va confirmar, una edició més, que ja són sis els anys que gaudim a la província de Lleida de tenir tres restaurants amb una estrella Michelin. Reitero la meva felicitació a la Zaraida del Fogony, al Xixo del Malena i al Joel de La Boscana, i com de merescudes en són. Però es torna a repetir com la guia vermella menysprea el nostre territori. Tenint un dels rebosts alimentaris més importants de l’estat, i acollint cuiners i empreses amb interessants projectes gastronòmics, continuem observant situacions com el de la veïna Osca atorgant a 4 establiments una estrella (3 a la capital). Però aquest desdeny no va de quantitat, sinó de la seva qualitat. No entraré a citar noms d’espais que no se la mereixen (i els hi han concedit) sinó a denunciar el barem que s’utilitza, i el perquè hi ha establiments que no en tenen o bé d’altres que en mereixen més. Darrerament he anat analitzant com el manual s’ha allunyat d’aquell patró que tenia anys enrere com valorar l’alta cuina tot seguint els patrons universals de la cuina francesa. Com actualment percebo que els inspectors es regeixen per altres motivacions completament allunyades de la gastronomia. I com provoquen que, per exemple, quan algun turista (experimentat) vulgui visitar Barcelona i tingui intenció de menjar en alguna de les tres estrelles existents, segurament s’endurà una imatge tristíssima de la qualitat d’algun d’ells. En un territori on el 33% del PIB prové de l’hostaleria i som el bressol dels millors cuiners del món, crec que és una injustícia la destinació de moltes estrelles Michelin que s’atorguen. La gastronomia, com el futbol, és política. El que mengem és el que som, i no a l’inrevés, com tantes vegades s’ha dit. El que triem de menjar explica el nostre caràcter, la nostra personalitat, la nostra manera d’entendre el món i de fer-lo girar amb la immensa quantitat que hi gastem. A Catalunya de talent gastronòmic no en falta, però no tolero com la guia actualment no premiï més el vigor creatiu que no pas les bajanades en què es basa. Però què hi farem, cada novembre continuarem esperant com babaus els premis d’una guia que ja sabem que no està a l’altura del que realment era i hauria de ser.