Lo meu caganer

Avui dia 24 comença la marató d’àpats nadalencs. Alguns ja fa dies que hi estem immersos (compromisos, associacions o el de la feina). El que deia, que amb tant tiberi hi ha una figura catalana que ho representa força bé, i és la del caganer. Va aparèixer cap a finals del segle XVII –en ple barroc– i llavors, per sort, encara fou ben acceptat per l’Església. La podrem tenir al costat d’un arbre de Nadal o bé al pessebre familiar. Catalunya és el principal usuari d’aquesta peça (deu ser que el sublim ens posa nerviosos i és per això que amb tanta emoció hem de posar-hi un paio cagant al costat). També és habitual veure’l a Múrcia, Nàpols i Portugal, on s’anomenen cacones, pastore che caca i cagão respectivament. Temps enrere, a casa nostra, es representava el caganer vestit de forma molt tradicional, amb faixa, barretina i una pipa als llavis. I des de la dècada del 2000 que es comença a vendre en figures d’en Pujol, Obama, Messi, Putin... fins a les actuals de Lewandowski, Núñez Feijóo, Rosalía o Zelenski. Encara recordo les col·leccions que tenien els lleidatans Jordi Plens i Fernando Jové amb una innombrable xifra de caganers. És curiós perquè abans es creia que deixar de posar aquesta figura al pessebre portava mals auguris, ja que la femta és bona cosa i, al cap i a la fi, fertilitza la terra, porta sort i alegria per al nou any. Però personalment, Nadal per als catalans, entre fer cagar el tió i posar el caganer, no ha fet més que demostrar encara més com d’escatològics som. És obvi que amb tantes menjades copioses (de llarga duració tots asseguts en una taula i amb absència d’exercici) i consumint begudes (on algunes d’elles només s’obren cada Nadal) la figura que millor representi aquestes activitats sigui la d’algú que està ajupit tot fent les seves necessitats (defecant amb les natges a l’aire). En definitiva, que de la mateixa manera que aquestes dates sembla, cada cop més, que se les hagin inventat els grans magatzems (per obligar-te a comprar colònies o joguines) i els de la Loteria (per endossar-te algun dècim de la Grossa), també han fet demostrar que qui no tingui una figura de caganer que el representi, tampoc serà mai ningú. Jo, que ja he fet de Rei Mag i de Pau Pi, confio que l’any vinent ja trobi un Cerón ajupit amb una tifa al radere.