Una dècada posturil

Aquesta primavera celebrarà 10 anys. S’ha convertit en una de les figures més conegudes i entranyables de Ponent. Podríem dir que només el superaria el Marraco, però aquesta fera carrinclona mai arribarà al que ell ha assolit durant aquesta dècada. Aconseguir recaptar per a 20 entitats més de 300.000 euros, ser icona del #FruitaDeLleidaChallenge, pare del #Lleidatanament, marxandatge específic (xapes, samarretes...), pregoner de les Festes de la Tardor i d’una vintena de municipis més, autor dels #Postullibres (líders per Sant Jordi).. aquestes han estat algunes de les bogeries del Postureig de Lleida o Sr. Postu. Un lleidatà vestit amb barret de l’Aplec, ulleres de sol i mascareta del superheroi Spiderman. Inicialment, va néixer com una persona amb una dosi d’humor una mica exagerada que ha acabat convertint-se en una persona molt sensible i solidària cap a Lleida, la seva gent i el seu entorn. Ha lluitat per posar en valor les nostres terres i, sincerament, se n’ha sortit molt bé.

És evident que el Postu ha aconseguit amb les seves publicacions i activitats que els Lleidatans despertem el nostre sentiment identitari, fer-nos més positius i defensar-nos d’aquells que ens han menystingut. En un moment en què l’individualisme ha relegat l’associacionisme i que el fet de defensar la causa comuna és pràcticament nul, figures com la del Sr. Postu haurien de ser més habituals en el nostre dia a dia.

Llàstima que darrere de tot això encara hi ha gent que insinui si vol ser polític o què pretén amb totes aquestes accions. Els que el coneixem bé, sabem que darrere el Postu hi ha una persona tímida, humil i sensible, que prové d’una família amb molts valors i que l’únic que pretén és fer-nos feliços i saber estimar les nostres arrels. El Leridanismo passat, que va néixer d’una altra manera, amb uns altres objectius i en un altre context, s’ha aconseguit relegar gràcies a exemples com els dels creadors del Diccionari Lleidatà-Català, el del Pardal Roquer (autor del Sóc de l’Oest) o bé el Sr. Postu, que tots tres han estat els pares d’aquest Lleidatanisme actual. Tant de bo tinguéssim més exemples d’aquest altruisme identitari, ja que gràcies a ells ens sentim orgullosos de ser qui som i d’on venim. Per molts anys, Postu, i que siguis #Lleidatanament etern...