Un Banc sense recursos

Si a Lleida hi ha una ONG que fa una feinada ingent, és la del Banc dels Aliments. L’entitat lluita contra una de les injustícies socials més grans que hi ha i que no és altra que encara hi hagi famílies amb dificultats per posar un plat a taula. Independentment de l’enorme generositat de persones, entitats i empreses que fan donacions al Banc per poder disposar de queviures que repartiran entre els seus usuaris, s’ha de dir que encara no en són suficients.

Les últimes dades de l’Institut d’Estadística ens diuen que un de cada quatre catalans és pobre, una xifra que no es veia des del 2012, en plena onada de desnonaments després de la crisi financera. I és per això que el nombre d’usuaris cada cop puja més i l’ONG no té prou recursos per poder arribar a satisfer totes les necessitats actuals. Ara mateix estan patint l’entrega dels excedents de llet (provocant que no puguin donar-ne a les famílies que en depenen), el passat 2022 es va reduir un 25% les aportacions, augmentaren un 33% les sol·licituds d’ajuda.

i tot això en un escenari no gens fàcil de severes pujades de preu en els productes de més necessitat, augment dels costos energètics, escassetat de productes bàsics, arribada de nous immigrants.. L’organització solidària té també la gran dificultat de trobar voluntaris que dediquin unes poques hores, una sola jornada, a ajudar-la en el seu dia a dia. És de bon entendre que ningú no hi té cap obligació, que tothom se sap les seves coses i com té l’agenda i que cadascú de nosaltres participa o deixa de participar en el que més li plau.El Banc dels Aliments té l’objectiu de garantir els mínims vitals d’alimentació a un gran nombre de lleidatans.

Estic convençut que la feina que han fet els equips que l’han dirigit al llarg d’aquests anys ha estat un èxit. Però això no amaga que aquesta activitat neix d’un fracàs de les administracions i de la societat, que ja fa anys que són incapaces d’acabar amb bosses de pobresa endèmica que hi ha a casa nostra. A les portes d’unes eleccions locals, cap força política hauria de poder parlar de justícia social, igualtat i qualitat democràtica si abans no prioritza com aconseguir solucionar aquest problema que té la societat actualment.