D’EspaÑa a Spain

Algunes de les actituds i mesures que està aplicant el Govern espanyol no les comparteixo. És obvi que aquest malestar neix dels socis que tenen els socialistes al govern (Podem). Però he de reconèixer que en l’àmbit exterior, és innegable que Sánchez ha aconseguit situar Espanya al lloc que li correspon, similar al que havia tingut durant l’època de Felipe González, quan va aconseguir tenir un paper important a Europa de la mà de Mitterrand, Kohl i Delors.

En el moment de l’elecció del darrer president de la Comissió, Sánchez va veure que França es decantava per la popular Von der Leyen, va decidir fer-los costat i des d’aleshores ha anat construint una sòlida aliança amb la presidenta i amb els veïns gals. Aquest fet ha servit per obtenir que l’alt comissionat per política exterior i de seguretat fos el lleidatà Josep Borrell, home de la confiança del president. Sánchez ha estat actiu (no reactiu) en la política europea.

Rellevant ha estat el pla i els fons de reconstrucció Next Generation (assolint una suculenta suma econòmica), ha estat decisiu en el nou mapa energètic europeu (obtenint l’excepció ibèrica).. Avui Espanya és una peça destacada a Europa i al món, a l’haver organitzat la cimera de l’OTAN a Madrid, va ser rebut pel president xinès i fa dos divendres pel president dels EUA. La visita de Sánchez a Biden no té res a veure amb les relacions d’Aznar amb Bush.

Llavors es tractava d’una subordinació d’Espanya a l’estratègia dels EUA. Sánchez actualment representa Espanya i Europa. Tots sabem que s’ho ha treballat perquè quan va començar Espanya estava molt lluny de ser un país respectat (veníem d’un negat Rajoy amb les relacions internacionals).

Sánchez ens ha tornat a l’escena internacional com ho va fer Felipe González, sent important a Europa i anant pel món com a europeu. La política exterior de Sánchez també té els seus punts febles, sobresurt el cas català, la relació amb els països del nord d’Àfrica i la immigració. La immigració és un tema difícil i espero que durant la presidència espanyola de la UE s’arribi a un acord sobre una política migratòria.

Depèn de com es gestioni i com evolucioni el fet, estic convençut que la immigració tindrà un paper clau i decisiu en les pròximes eleccions al govern estatal.