Metges d’importació

Des de ben petit que els metges que sempre m’havien visitat utilitzaven el català per fer la seva feina. Potser algun que havia vingut a Lleida (per amor, per plaça assignada...) procedent d’alguna altra regió del país n’havia estat l’excepció. Fins que un dia, fa una dotzena d’anys, vaig anar al servei d’urgències hospitalàries nocturnes per un dolor insistent a l’esquena (que va resultar ser dues hèrnies) i la facultativa de guàrdia que em va atendre a l’Aliança ho va fer en la variant cubana del castellà.

Havia sentit a parlar del fenomen, però no l’havia experimentat, ni a la pública ni a la mútua. Però des d’aquella matinada d’exploració que m’hi he trobat més sovint. La lesió al piramidal del passat estiu em va dur a un consultori del Pirineu i el facultatiu que em va atendre amb seguretat i diligència podria ser un doctor que faria molt bé el paper de rei Baltasar a la cavalcada.

La pluralitat d’orígens del quadre mèdic català és una realitat en progrés, i, per si en teniu algun dubte, vet aquí les dades que en surten: “El 41% de nous metges col·legiats aquest any són estrangers.” D’aquests, la immensa majoria provenen de l’Amèrica Llatina, de països com Colòmbia, Mèxic, Equador, República Dominicana, Argentina o Xile. Parlen castellà, però aprendran el català durant els pròxims mesos. Al Santa Maria i a l’Arnau han contractat 45 metges estrangers perquè no en troben al país i, segons sembla, anirà a més.

Sembla clar que el percentatge de nous metges estrangers supera el de població estrangera en general a la demarcació lleidatana, del 20%. Aquesta desproporció és pròpia de les feines més dures i mal pagades a què s’acullen els immigrants, com ara jornaler, netejadora o peó a la construcció. Què ha passat perquè una professió prestigiosa, de les que equivalien a un futur assegurat, amb ingressos per damunt de la mitjana i alta consideració social, hagi deixat d’interessar a la població autòctona? Tan ben servits anem, els nacionals? S’ha gestionat malament la relació entre oferta universitària i demanda laboral? O l’expectativa de remuneració ja no quadra amb el cost de la carrera? És curiós, però si Catalunya és líder en l’exportació de productes farmacèutics a tot el món, cal que importi metges?