Els temps estan canviant

Pot ser una taula per a quatre persones a tres quarts de quatre? Depèn d’on truquem ja hauríem de saber la resposta. Una de les qüestions potser amb més debat a dins i fora de la restauració són els horaris. Quantes vegades no hem pensat: “per què coi aquest establiment tanca un diumenge o més tard de les 10 de la nit ja no fa reserves?”

La veritat és que el nostre caràcter mediterrani fa que siguem molt de sortir a la nit, una activitat nocturna que viu els seus moments més àlgids a l’estiu. Els dies són llargs i calorosos i les nits es converteixen en un oasi de temperatures més baixes que inciten a la gresca. I és aquí quan els bars i restaurants es converteixen en la destinació preferida per saciar les ganes de relax, tranquil·litat i fresca.

La qüestió és com es pot compatibilitzar un horari de servei raonable per als treballadors amb un públic majoritàriament nocturn i tardaner. Aquí hi ha un canvi, poc a poc s’observen dues tendències que bàsicament crec que seran el futur d’un país en el qual, per bé o per a mal, el sector del turisme i serveis són una font primordial d’ingressos.

Si ens hi fixem, cada cop més els restaurants amb una oferta que va més enllà de les tapes –els que ofereixen una carta amb uns plats pensats i dissenyats pel gaudi dels clients– estipulen uns horaris de servei cada vegada més concentrats a unes poques hores del dia. I després tenim aquells locals que opten per un model non-stop. A les nostres terres n’hi ha pocs d’aquests últims, és difícil menjar bé a deshores. És a dir, la regulació passa pel mateix client: si vol menjar entre hores s’acosta a una cafeteria/bar i si vol complir un horari rigorós de dinar/sopar opta pels restaurants. Si els legisladors catalans han plantejat una reforma horària per als propers mesos és perquè la mateixa societat ho demana.

Cada dia són més els que volen canviar la rigidesa del mercat laboral, amb migdies interminables, i molts costums que ens allunyen d’un ritme vital lògic. I segurament aquesta gran revolució ja ha començat en una cosa tan bàsica de la nostra quotidianitat: en l’educació que molts restauradors han iniciat, marcant molt clarament les hores d’arribada i sortida als seus locals. ¿Per què encara hi ha qui vol fer un àpat amb primers, segons i postres a les onze de la nit quan moltes vegades haurà d’alçar-se de taula pels volts de la mitjanit? Els costums estan canviant i els qui ens dediquem a aquest món ens hi adaptem.