Centenaris empresarials

Allò d’una feina per a tota la vida en una mateixa empresa ja fa anys que ha passat a la història. D’una banda, perquè els treballadors busquen progressar i valoren, més enllà de l’estabilitat, elements qualitatius. De l’altra, perquè tristament les empreses tenen una vida més curta. Dijous passat, a la Llotja, em van convidar a participar en la inauguració de l’Analític, el nou diari lleidatà d’informació econòmica i empresarial. Vaig fer-hi una ponència per parlar de la importància de la premsa en l’empresa, una relació que va més enllà de la publicitat i que ara és el moment en què els empresaris han d’informar més de tot allò que fan. Un dels temes que hi vaig citar va ser el nou projecte gestat des de l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida (entitat que presideixo) conjuntament amb la Càtedra que tenim a la UdL. Volem inventariar les empreses centenàries que hi ha al nostre territori i que crec que no són poques. Auguro que aquest estudi ens mostrarà unes quantes dades reveladores. Una que en sortirà és que segurament algunes no provenen ni tenen cap relació amb l’agroindústria, que és el principal motor econòmic de Lleida. Aquestes provindran dels sectors serveis, hostaleria, oci o comerç. També una de les dades que ens cridarà més l’atenció és que menys d’un centenar de les més de 33.000 empreses lleidatanes que l’any passat va dipositar els seus comptes al Registre Mercantil estaven actives abans del 1960, i tan sols unes 300 arriben al mig segle de vida. Amb aquesta guia, Cambra de Comerç, Diputació o ajuntaments tindran a l’abast una eina consultiva i una ajuda que els servirà per promocionar la tradició empresarial i la solvència econòmica de Lleida. D’altra banda, observo amb preocupació com algunes empreses familiars consolidades de Lleida actualment estan passant a mans de multinacionals. I és que cada cop és més freqüent que les segones o terceres generacions no desitgin continuar amb el negoci familiar i prefereixin vendre-se-la per bastir, amb el capital obtingut, estructures patrimonials. Quan es produeixen aquests fets, tindrem que per un costat els centres de decisió cada cop estan més allunyats dels centres de producció i, per l’altre, que Lleida està perdent força econòmica.